Moltes gràcies, president

'Jo estic en contra de les retallades, però en Mas ho està fent molt bé'. 'Jo no votaria mai un partit de dretes, però al president sí'. 'Jo no crec en els polítics, però veig que Mas no em falla'. 'Jo voto a ICV però Mas m'agrada'. Mira que arribem a posar excuses d'entrada. A justificar-nos. A allunyar-nos d'ell. Mira que ens costa dir-ho, i mira si és fàcil de fer-ho: moltes gràcies, president. Costa tant que hi tornarem: moltes, moltes gràcies president. Però moltes eh. Si pogués, i em deixessin, l'abraçaria. Tal qual ho dic: els que no el votem ens fa massa vergonya dir-ho, però Artur Mas ho està fent de perles. Brillant, el president. Això és així. I enlloc d'anar buscant excuses d'entrada a mi em resulta molt més útil explicar-me perquè li dono les gràcies jo, personalment, al president.

Doncs perquè amb un altre no sé si hauríem arribat fins aquí. De fet, potser amb cap altre. Mira si és fort. Perquè (atenció!) es va presentar a unes eleccions amb la promesa de convocar una consulta, encara que tingués la negativa de l'estat, i ahir és el que va fer. Obeint els votants, desobeint l'estat. Molt i molt gran, el president. Perquè posa en perill la seva integritat física i perquè el deuen tenir espiat, vigilat, punxat, i cablejat per dalt i per baix. Perquè és transparent en el procés i cada pas que fa, l'explica, i molt sovint en anglès i francès. Moltes gràcies president per anar pel món i no fer el ridícul monolingüe. Perquè no ha cedit al xantatge que li fan a través de les portades i amenaces diàries. Perquè, ell també, s'enfronta a un estat poderós. Perquè a sobre, tot això, ho fa mentre el seu partit s'enfonsa. I més que s'enfonsarà després de l'aparició del vell ple de supèrbia de divendres. (Per cert, gran post, sobre l'esperpèntica compareixença de Pujol escrita per un català des de l'exili: Josep Sala i Cullell. Enamorat estic dels seus posts des del fiord).

Però sobretot, sobretot, si jo dono les gràcies al president Mas, és perquè sóc dels que crec, i molt seriosament, que si arribem a la independència tenim una escletxa petita de capgirar-ho molt tot. Digueu-me ingenu, família, però jo no veig aquesta escena del tot improbable a pocs anys vista en cas d'independència: Barcelona, l'Amsterdam del Sud pel que fa a les drogues. Catalunya, país amb una potent banca pública, els actuals banquers jutjats i, alguns, a la presó. Desmantellament de l'actual sistema de peatges. Meritocràcia a la universitat, pública, i per qui calgui gratuïta. Sí, digueu-me ingenu. Els joves, al fer 18 anys, reben una pensió durant 5 anys. Només reben la pensió si marxen de casa els pares. El castellà deixa de ser obligatori. L'anglès, pujant com l'escuma i el deute, auditat. I si cal, no pagat per il·legítim. I sobretot, sobretot, l'economia, mai més tractada com una ciència exacte sinó com el que és, una ciència social.

No crec que el president Mas coincideixi en gaires d'aquestes idees. De fet, crec que moltes les batallaria en contra. Però ell, amb la seva feina (i quina feina!) fa possible que això pugui passar. Mas es pot trobar que ens ha ajudat a arribar a la independència per trobar-se amb una Catalunya on ERC mani d'entrada i una Barcelona amb Ada Colau d'alcaldessa i un capitalisme posat en qüestió i, amb sort, i molta intel·ligència, superat. Per mi, això, venint d'un alumne del Liceu Francès, i ferm partidari del capitalisme, és digne d'elogi. I no em serveix dir que és l'ANC que pressiona, que són Junqueras o les classes populars els que no deixarien fer altra cosa. No. Jo no comparteixo en absolut aquesta idea que ens presenta Mas com un home sense opció, ni voluntat, i que fa el que li diuen, pressionat per totes bandes. A mi em passa el contrari: el veig que va a totes, el president. A vegades, el que hi va més de tots ells. I per això m'entren unes ganes enormes de tornar-ho a dir: moltes gràcies, president, per l'enorme feina que fa. 

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Moltes gràcies, president, per l'enorme feina que fa