Dawkins o el pensament diamantí

Probablement, Richard Dawkins és el pensador més brillant del moment. Investigador d'etologia a Oxford, catedràtic de divulgació de la ciència, membre de les reials acadèmies de literatura i de ciències, amb deu 'best-sellers' publicats, des del 'Gen egoista' (1976) a 'L'engany de Déu' (2006, traduït a més de trenta llengües, però no al català), el dia 31 de març serà investit doctor Honoris Causa per la Universitat de València. Serà al mateix Paranimf on, fa cent anys, els estudiants universitaris honoraren Darwin.

Enguany celebrem l'Any Darwin i un dels eixos centrals de moltes de les conferències, exposicions o articles que s'hi dediquen és la vigència del pensament darwinista: fins a quin punt Darwin es va avançar al seu temps i ens va subministrar les eines intel·lectuals per a explorar i comprendre la natura i a nosaltres mateixos. Malgrat l'aparent simplicitat d'algunes de les seues idees (com la de la selecció natural), aquest pensament va trigar molt a incorporar-se eficaçment en les ciències de la natura, mentre que en uns altres àmbits, com les humanitats i les ciències socials, es continua ignorant olímpicament. Per què encara resulta molesta la visió dels humans a través de la lent darwinista?
Alguns autors han divulgat les idees evolucionistes, però pocs han tingut tant d'impacte com Dawkins perquè és molt rar el seu aliatge d'un coneixement científic rotund amb un estil literari incisiu: és impossible de restar indiferent en llegint Dawkins. A banda un ús admirable de la metàfora (gen egoista, rellotger cec, mont improbable), reïx en la transmissió de les idees amb una prosa impecable. Pocs autors han tingut un efecte tan directe en la manera de pensar i d'emprar els conceptes científics: generacions d'estudiants i professors s'han endinsat en l'evolució biològica a través dels seus llibres i els seus termes i conceptes més punyents s'han incorporat en àmbits diversos de la biologia evolutiva. Fet i fet, molts saben de Darwin per Dawkins.

Dawkins, a més, fa de la seua activitat científica i literària una lluita escèptica que té per dianes preferides la pseudociència (en especial, el creacionisme) i la religió. Els seus estilets més afilats dissequen els fraus i les absurditats més barates. El seu impuls és el d'un ciutadà indignat pels negocis promoguts per a aprofitar-se d'uns humans embadalits pels misteris i les veritats indemostrables. Alhora, hi trobem també el científic fascinat, però implacable amb eixa tendència del cervell humà a deixar-se ensarronar, delitós de les explicacions irracionals o sobrenaturals. Sovint, les crítiques més àcides que ha rebut Dawkins tenen les arrels en aquest cervell irracional i en la negació dels elements evidents que sostenen la nostra animalitat. Molts encara no poden pair que som micos evolucionats i no àngels, per bé que amb Dawkins podem aprendre que som els únics primats que podem triar i aspirar a convertir-nos en quelcom més a prop dels àngels que no dels micos. Dawkins és pur pensament racional, brillant i dur. Un antídot contra la banalitat. Llegir els seus textos ens fa sentir orgullosos de la nostra espècie.

pereto@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet