Opinió
-
Per una televisió sense fronteres: volem TV3?
Josep Albinyana
17.03.2009
-
Silencis, mentides i vídeos del YouTube
Xavi Sarrià
13.03.2009
-
Rubianes, poca broma
Andreu Barnils
12.03.2009
-
‘Sus labores’
Marta Rojals
11.03.2009
-
La inèrcia
David Fernàndez
06.03.2009
-
Els sofàs que hem de matar
Oriol Caba
04.03.2009
-
De cap per avall
Josep Albinyana
27.02.2009
-
El conseller mandarí
Albert Dasí
26.02.2009
-
Volem pispes catalans
Marta Rojals
23.02.2009
-
València increïble
Xavi Sarrià
19.02.2009
-
Darwin i Lincoln, dos-cents anys
Juli Peretó
12.02.2009
-
Sí, un altre article sobre el Facebook
Marta Rojals
10.02.2009
-
La vella i la bèstia
Andreu Barnils
06.02.2009
Xavi Sarrià
02.01.2009
Conte de Nadal
A vegades li costa de traspassar les imatges de la pantalla. Endinsar-se entre els milers de punts lumínics i descobrir-se sota la pell dels protagonistes dels noticiaris. Li passa sovint. Reconeix que se li fa difícil de sentir-se una persona en comptes d'una figura dins una caixa. Ahir mateix, mentre es mirava les imatges de la darrera ofensiva militar sobre aquell petit i allargat territori segellat on s'amunteguen un milió d'ànimes, es gratava la cella esquerra i ho provava.
Quatre-cents morts en sis dies de bombardeigs, deia la veu dels informatius.
I ell intentava de ser el moribund que gemegava dins una ambulància tronada davant la ràbia dels qui malden per cosir traus a cops de crits.
Però no podia.
O aquell altre xaval que llançava pedres als helicòpters com si fóra una formiga que agonitza sota el dit índex d'un infant.
Però tampoc no podia.
Fins i tot alguna de les ombres que fugien com rates entre els edificis mig derruïts coronats per bolets gegants amb cos de fum.
Però se li feia impossible.
Tot seguit el televisor va mostrar un grup de periodistes que es miraven l'escena parapetats rere les càmeres d'objectius gegants i protegits sota cascs metàl·lics, vells, abonyegats, com si el fet de protegir-se no necessitara la mateixa tecnologia que el d'informar.
I aleshores li va pujar una arcada.
Perquè, no sap com, va poder colar-se entre aquells sentiments i va palpar la tensió i olorar la por i sentir cadascun dels batecs que acompanyaven el ritme frenètic del disparador de la càmera. I no estava segur si fou per la pell blanca o perquè en definitiva se sabia com ells, espectadors neutrals (o si més no, s'ho creia) d'un dels conflictes més brutals, rutinaris, mediàtics i familiars (i que miserable li resultava de deduir-ho) de les barriades del nostre món.
I l'arcada es convertí en una sensació de vergonya que li va amarar els budells.
En aquell moment ja eren quatre-cents els morts sota les bombes a la presó humana coneguda per franja de Gaza.
Llàstima, pensava mentre apagava la pantalla.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015