El rei de les tenebres, a Montserrat

Rodolfo Martin Villa va assistir al funeral de l’abad emèrit Cassià Maria Just a Montserrat. La gran majoria afectada per la modèlica amnèsia transicional pot interpretar el gest com un acte de bona voluntat, sincer i honorable. Jo estic convençut que els mots “Martin Villa” i “sinceritat” o “bona voluntat” es repelen entre sí, violentament, de manera que és impossible fer-los compartir frase. Per això m’he sentit profundament consolat amb la imatge. Atès que, gràcies a la complicitat dels antifranquistes oficials, se’ns ha negat el coneixement en profunditat de molts punts foscos del postfranquisme, i que la Llei d’Amnistia ha garantit la total impunitat jurídica als sequaços del dictador, em conformo amb l’aparició de petites revelacions com aquesta. Són senyals espontanis que convoquen al recolliment. QRodolfo Martín Villa va assistir al funeral de l'abat emèrit Cassià Maria Just a Montserrat. La gran majoria afectada per la modèlica amnèsia transicional pot interpretar el gest com un acte de bona voluntat, sincer i honorable. Jo estic convençut que els termes 'Martín Villa' i 'sinceritat' o 'bona voluntat' es repel·leixen, violentament, de manera que és impossible de fer-los compartir frase. Per això m'he sentit profundament consolat amb la imatge. Com que, gràcies a la complicitat dels antifranquistes oficials, se'ns 'ha negat el coneixement en profunditat de molts punts foscos del postfranquisme, i que la llei d'amnistia ha garantit la total impunitat jurídica als sequaços del dictador, em conformo amb l'aparició de petites revelacions com aquesta. Són senyals espontanis que convoquen al recolliment. Quina relació secreta va haver-hi entre el darrer governador civil de la Barcelona franquista (74-75), posterior ministre de Governació (76-79), i el pare abat d'un monestir amb fama de refugi antifranquista? Sexual, no ho crec. Religiosa, tampoc. Política, ben segur. Quins cromos es van canviar el pare abat i el màxim responsable dels afers més obscurs de la repressió d'aquells anys? Només ells ho saben. Ells i la Moreneta. Nosaltres mai no ho sabrem. Ara, alguna cosa devia agrair-li el bon Rodolfo a l'abat, perquè, fa uns quants anys, la Fundació Endesa, per ell presidida, va sufragar la il·luminació de la basílica.

Fa uns quants anys, en un 'Mail Obert' titulat “El bon Rodolfo”, ja em vaig estendre sobre la vida i miracles del rei de les tenebres. No em repetiré. Em revolta que la nostra societat, els nostres polítics, els nostres mitjans de comunicació, els nostres religiosos, hagin oblidat que Martín Villa té les mans tacades de sang i que, en un procés de democratització normal, hauria d'haver estat jutjat per la seva responsabilitat en afers tan obscurs com, per exemple, Vitòria o el Cas Scala. Sobre aquest últim, l'editorial Virus acaba de publicar l'interessant testimoni de Xavier Cañadas Gascón, un dels acusats de l'atemptat, que va complir vuit anys de presó, del 1978 al 1986. 'El Caso Scala. Terrorismo de estado y algo más' és un complement en primera persona de la versió que en dóna Luis Andrés Edo a 'La CNT en la encrucijada' (Flor del Viento, 2006). El llibre de Cañadas és una denúncia del possible muntatge policíac, dirigit per Martín Villa, que va ocasionar la criminalització del moviment llibertari i, de retruc, el principi del seu enfonsament. Resulta molt eloqüent la connivència amb la versió policíaca dels grans mitjans i el silenci de la majoria dels polítics d'esquerres. És la base del pacte de la transició: els franquistes extirpen allò que no els interessa, ni a ells ni als nord-americans, i els antifranquistes oficials callen. Fins avui. Els franquistes van aconseguir la impunitat jurídica, és cert, però, enlloc no consta escrit que hagin de tenir la impunitat política, ni que no es puguin investigar els fets ni denunciar-ne públicament les responsabilitats. Per què no ho fem, doncs? La imatge d'un Martín Villa capcot davant el pare abat de cos present i la Moreneta presidint l'escena segella la porta d'entrada d'un laberint més terrorífic que el del 'Nom de la Rosa'.

Però hi ha, sortosament, qui no s'ho pren amb tanta submissió. No obstant els pactes transicionals, els bascos han inaugurat un procediment molt lloable contra la impunitat política. El Parlament d'Euskadi ha nomenat una comissió especial que investiga els fets del 3 de març de 1976 a Vitòria: cinc obrers morts a trets de la policia i cent ferits en la dissolució d'una assemblea en una església. Propòsit: establir la responsabilitat dels fets. Ja han demanat la compareixença de Manuel Fraga, ministre de Governació, i pensen demanar, també, la de Martín Villa, ministre de Relacions Sindicals. De fet, Rodolfo va substituir Fraga a Governació, quatre mesos després. Res no és casual. La iniciativa del Parlament d'Euskadi és un important precedent, que els honora. D'això, se'n diu rigor democràtic. Aquí és impossible d'imaginar.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet