Opinió

 

<62/88>

Marta Leblanc

24.05.2007

Article de campanya més vell que l’anar a peu

Segons el reglament, som en plena campanya electoral i diumenge 27 de maig, a Catalunya, escollirem caps de ciutat o vila. Seguint el reglament, els candidats s’han repartit carrers i places a fi d’exhibir els propis cartells davall les banderoles on, de fa més dies i fora campanya, ens mostren la cara (amb retocs) i una divisa (amb poca solta). També, és clar, el nom del partit i els colors del partit i el nom del retratat, de la retratada i tota la pesca. De paper, els uns, de plàstic, les altres, són rèpliques i variacions d’un mateix tema: et faig prou goig? I els de paper, a més, fan servei a una de les veïnes de l’edifici de davant de casa on, en un dels pisos, hi té la seva.

La mateixa veïna que, ahir a la tarda i lluny d’on viu, vaig trobar guixant ‘alquilo parkin moto’ més una T seguida de nou xifres. El suport de la guixada: un cartell de campanya. En vaig reconèixer la lletra, que vol dir que no és pas la primera vegada que la veig. L’havia vista, fa un mes o dos, també en un cartell on (on ella, amb retolador, a més de la plaça per a moto, en llogava una per a cotxe) s’anunciava el II Saló del Sexe en català. No sé pas si els tria per la importància que li mereix el tema, per simpatia, o per la distribució de blancs que el grafista de torn hi ha fet sense pensar, és ben probable, que acabarien essent l’espai d’un anunci particular. Ni tampoc sé si, si ningú demana a aquesta veïna que què fa, ella s’excusarà dient que recicla, que cada paper és un arbre i els arbres de tots i visca la xerrameca. Sé que, per al negoci, només li cal un retolador, anar a la seva i, sens falta, la propietat. I als polítics, què els cal? Una: padrins de talonari. Dues: que siguem prou babaus de seguir-los la corda. Més que un retolador, jo voldria una bona goma que amb pulcritud descobrís unes altres maneres de fer voltar el món. Quimera? Si és quimera, bon son.

De qui coi són els pobles?

Editorial