Opinió
-
Per una televisió sense fronteres: volem TV3?
Josep Albinyana
17.03.2009
-
Silencis, mentides i vídeos del YouTube
Xavi Sarrià
13.03.2009
-
Rubianes, poca broma
Andreu Barnils
12.03.2009
-
‘Sus labores’
Marta Rojals
11.03.2009
-
La inèrcia
David Fernàndez
06.03.2009
-
Els sofàs que hem de matar
Oriol Caba
04.03.2009
-
De cap per avall
Josep Albinyana
27.02.2009
-
El conseller mandarí
Albert Dasí
26.02.2009
-
Volem pispes catalans
Marta Rojals
23.02.2009
-
València increïble
Xavi Sarrià
19.02.2009
-
Darwin i Lincoln, dos-cents anys
Juli Peretó
12.02.2009
-
Sí, un altre article sobre el Facebook
Marta Rojals
10.02.2009
-
La vella i la bèstia
Andreu Barnils
06.02.2009
Jordi Borda
22.02.2006
Barça i Chelsea
Barça i Chelsea semblen cridats a mantenir una gran rivalitat a la primera línia del futbol europeu aquests anys vinents, perquè no hi ha dos models més antagònics. En tots els ordres. El club anglès és el caprici d’un oligarca rus, Roman Abràhmovitx, que s’ha enriquit als racons més foscos de la caiguda del règim soviètic. El Barça, en canvi, és propietat de 130.000 socis i es projecta al món subratllant la seva condició de 'més que un club', amb tot quant això implica.
Més diferències. El Chelsea ha estat dels primers equips de les illes britàniques a trair l’estil de joc anglès amb mentalitat de nou ric, mentre que el Barça ha connectat amb la tradició i amb l’estil de joc ofensiu que sembla que porti gravat a l'ADN. Les banquetes també són antagòniques i animen aquesta rivalitat europea. Mourinho i Rijkaard no tenen res en comú, a part ser entrenadors de primer rengle. L'un és un fatxenda i va de provocació en provocació. L’altre és l'equilibri Zen i la discreció personificada.
El Barça té més opcions que no pas l’any passat de superar el Chelsea. Ve de golejar a la lliga, recupera els 'cracks', té pocs jugadors lesionats i el partit de tornada és al Camp Nou. Per a tenir totes les garanties solament falta que Frank Rijkaard superi les dificultats que té als partits a caixa o faixa. Des que és entrenador del Barça ha demostrat ser el millor gestor d’un equip en competicions llargues, en curses de fons, però ha sortit escaldat de les eliminatòries contra el Saragossa (dos cops a la Copa), el Celtic (camí de Gotemburg) i el Chelsea (l’any passat).
És l’assignatura pendent perquè aquest Barça faci història aquesta temporada o hagi d’esperar una mica més per madurar del tot. Sembla difícil. Tant com omplir de gent i d’estelades la Gran Via entre la plaça Espanya i la de Catalunya.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015