Opinió
-
La culpa sempre és de la Catenària i més misèries ferroviàries
Bel Zaballa
06.05.2015
-
Rus: un ignorant perdonavides
Josep Albinyana
05.05.2015
-
El factor 'desindependitzador'
Marta Rojals
05.05.2015
-
Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral
Oriol Izquierdo
04.05.2015
-
Elon Musk ens entra pel terrat
Andreu Barnils
03.05.2015
-
Oh, quin Primer de Maig
Mercè Ibarz
02.05.2015
-
La desesperació de Duran
Pere Cardús
30.04.2015
-
València amb tots cinc sentits
Bel Zaballa
29.04.2015
-
Cas aïllat número 7.250.244/B
Marta Rojals
28.04.2015
-
La gran absent
Joan-Lluís Lluís
27.04.2015
-
Cuatrecasas i un funeral
Andreu Barnils
26.04.2015
-
Parlem clar de CiU, ERC i la CUP?
Pere Cardús
24.04.2015
-
#GràciesMestres
Bel Zaballa
22.04.2015
Xavi Sarrià
14.11.2014
El prodigi de la nostra llengua
El programa '300' de TV3 sobre la llengua em va resultar molt interessant —al País Valencià el podem veure ací— encara que es va limitar als límits geogràfics del Principat. Un error, al meu criteri, perquè la història de la llengua no s'entén sense fer referència a l'àmbit complet on es parla. D'entrada, perquè els problemes dels uns ens afecten als altres. Però també perquè la lluita per la seua recuperació, iniciada a meitat del segle XIX, s'explica amb les sinergies de tots els territoris. Dit això, el programa em va semblar molt necessari. La comparació que es feia entre el gaèlic i el català és clau per a adonar-se que ni tan sols un estat és capaç de frenar la substitució lingüística. I també per a entendre que aquesta regressió s'explica per factors històrics, però sobretot per condicionants socials. Igualment, em van semblar molt encertades les reflexions dels experts que remarcaven el cas excepcional de la vitalitat del català a Catalunya. Tal com es va dir, un prodigi en l'àmbit de les llengües minoritzades a Europa.
Compartisc plenament l'afirmació, però m'agradaria destacar un prodigi encara més sorprenent: el del català al País Valencià. Un fet del qual no solem ser conscients ni tan sols els valencians, faltats com anem de l'autoestima necessària. Per això a València, programes com '300' ens fan sentir enveja. Enveja perquè una televisió pública difon la pròpia realitat com hauria de ser habitual. Per desgràcia, al País Valencià no ho és gens. De fet, ni tan sols ens queda una televisió pública. Així i tot, si ens parem a pensar-ho arribem a la conclusió que la pervivència actual del valencià és un autèntic miracle. Encara que de seguida tractem de frenar l'emoció perquè hem de tocar de peus a terra, com vam comentar en aquest article. És la vella història del got mig ple o mig buit. Quan parle d'aquest tema sempre recorde una xica sarda que feia l'Erasmus a València i flipava amb la quantitat de parlants que té la nostra llengua. Jo també hi posava ulls com taronges perquè, és clar, tenia la visió que ací estàvem superfotuts. Ella, per contra, m'explicava que el sard havia reculat fins al punt que ni els nacionalistes no el parlaven. Anys després, amb les gires d'Obrint Pas, també vaig comprovar la situació ben complicada que travessen llengües com l'occità, el cors, el bretó o el gaèlic mateix. I com s'admirava en aquests països el nostre exemple.
El problema és que al País Valencià ens solem comparar amb el Principat. I, encara que allí també queda moltíssima feina per fer, de la comparació sempre n'eixim amb la moral tocada. Però, si ens fixem en alguns altres exemples, ens adonarem que la vitalitat del valencià també és tot un prodigi. I si perviu és gràcies a la tenacitat de tantes generacions, des de la gent de la Renaixença fins als valencianistes de pre-guerra, des dels supervivents del 1939 fins als fusterians dels anys seixanta i setanta, des del moviment cultural dels vuitanta fins a la resistència en xarxa dels noranta i dos mil. Però, sobretot, per la voluntat de tants milers de valencians que d'una manera conscient o inconscient, han mantingut viva la llengua en temps difícils. Sense legislacions, amb un estat en contra i un prestigi social en caiguda lliure. És per això que, de tant en tant, no va gens malament de sentir-se orgullosos de tot allò que s'ha aconseguit. Perquè, al cap i a la fi, no solament ens calen polítiques lingüístiques favorables. També necessitem tot el coratge i l'entusiasme per a encarar els atacs brutals que hem de suportar —un, dos i tres exemples d'aquesta setmana. I la tasca titànica que tenim davant.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015