Opinió

 

<6/88>

Marta Rojals

08.10.2012

Mama, por

Si ens hi poséssim, entre que som ETA, que som nazis, i que obliguem a cantar la Santa Espina a peu coix, d'una hora de 'El gato al agua' els catalans en podríem treure querelles fins al dia del judici final. Sí, el dia definitiu que els desafectes al règim serem condemnats a rostir-nos a l’ast per tota l’eternitat. O no era això que volia dir la Conferència Episcopal? Perquè nosaltres vam matar Jesucrist, oi, diuen a El Mundo? És que amb tanta maledicció ja em perdo.


Sigui com vulgui, i per la llei de l'acció-reacció, és el pa de cada dia: quan no són tancs, són guardacivils; quan no són militars, són per damunt del meu espanyol cadàver. I l’amenaça més grossa de totes, directa allà on fa mal: que el Barça haurà de jugar contra la Gramenet. I així, un dia rere l’altre, pic i pala, broca i trepant, fent forat. Si no fossin tan ignorants de la realitat catalana, ens muntarien una cimera independentista anual i s’estalviarien l’ITV dels tancs. 


Doncs, de tot aquest aquelarre bel·licista, aquí en fem Polònies i gags radiofònics, perquè som d’aquesta manera, que ens agrada viure i riure en pau. Però si ens posem a pensar-hi, els Santcristos Grossos que fan aquestes declaracions públicament, què no deuen dir en privat? Si en públic no els atura ni la vergonya, privadament ja deu ser un festival. No vulguis saber què passa per aquells caps enllustrats. I justament és allò que no sentim dir i allò que no veiem fer que hem de témer. Allò que no surt als ‘youtubes’ ni als diaris i que fa abaixar la veu.


I des d’aquí ens demanem: és que a l’altra banda no hi ha ningú ‘de l’altra banda’? En volem proves! D’acord, tens raó que ha sortit el Vicente del Bosque, i un parell de cantants que venien de promoció... Però tres demòcrates, aiiix, són ben justets. Em venia a referir a tots aquells Anabelens i Victormanuels de la cultura i tal: no podrien aprofitar els eslògans del Sàhara? No ho podrien desgravar com un ‘No a la guerra’? Jo dono idees, i si en volen més, que m’enviïn un 'email'.


Per part nostra, una altra idea: quan portem a Europa els papers de la independència, podríem adjuntar-hi les piulades de l’@apuntem i la relació d’incitacions que les atien, amb els respectius informes mèdics dels incitadors. Ens sortirà un dossier que no cabrà en un tràiler d'MRW, i la independència, encara que sigui per compassió, ens la reconeixeran a l’acte. Perquè, del que no es veu ni se sent, se n’hauran d’encarregar uns altres. I esperem, pel bé de tots, que ja hi siguin posats, perquè a casa nostra puguem continuar rient-nos-en saludablement i europea, i sobretot en pau.

Editorial