Opinió
-
La culpa sempre és de la Catenària i més misèries ferroviàries
Bel Zaballa
06.05.2015
-
Rus: un ignorant perdonavides
Josep Albinyana
05.05.2015
-
El factor 'desindependitzador'
Marta Rojals
05.05.2015
-
Esgotament preventiu a les portes d’un altre cicle electoral
Oriol Izquierdo
04.05.2015
-
Elon Musk ens entra pel terrat
Andreu Barnils
03.05.2015
-
Oh, quin Primer de Maig
Mercè Ibarz
02.05.2015
-
La desesperació de Duran
Pere Cardús
30.04.2015
-
València amb tots cinc sentits
Bel Zaballa
29.04.2015
-
Cas aïllat número 7.250.244/B
Marta Rojals
28.04.2015
-
La gran absent
Joan-Lluís Lluís
27.04.2015
-
Cuatrecasas i un funeral
Andreu Barnils
26.04.2015
-
Parlem clar de CiU, ERC i la CUP?
Pere Cardús
24.04.2015
-
#GràciesMestres
Bel Zaballa
22.04.2015
Vicent Partal
16.11.2010
Gràcies Saïda
Un jutjat veloç com cap altre va condemnar ahir Saïda Saadouki per haver parlat en català a un guàrdia civil a Mallorca, de nom Bartolomé del Amor. Aquest guàrdia li va dir, segons Saïda, 'mora catalanista', una expressió que qualsevol policia europea hauria dirimit amb una sanció automàtica i que moltes haurien resolt amb l’expulsió de l’agent concernit.
El judici va anar ple d'irregularitats. El tal Amor va negar que hagués dit les paraules que li imputaven, com era d'esperar. I ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional.
Ara, no és pas un cas aïllat. No ho és a Mallorca, ni a la resta de les Illes, ni al País Valencià, i sobretot no ho és amb guàrdies civils de protagonistes.
El cos de la guàrdia civil és una de les institucions de l'estat més refractàries a qualsevol idea de pluralisme i això traspua pertot arreu. Guàrdia a guàrdia, si cal.
Al principi de la transició, com tantes coses, es va parlar de dissoldre-la, de dissoldre un cos que, encara avui, és paramilitar i que té un difícil encaix en un país modern. No es va fer, com tantes coses no es van fer, i trenta anys després ho paguem amb les actuacions quotidianes de personatges tan peculiars com el que ens ocupa. Dignes d'èpoques pretèrites, eixits del túnel del temps.
Però, en contrast, la bona notícia es diu Saïda. És ella que m'interessa. Una dona jove nascuda lluny i que ja és una de les nostres, una ciutadana digna del nostre país. És d'ella que hem de parlar i és a ella, crec, que tots hem de demostrar el nostre agraïment i el nostre suport, pagant-li la multa, si cal, i tot. En aquesta història l'esperança és una dona com ella. No un senyor cofat amb un barret ridícul.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015