Opinió

 

<6/88>

Vicent Partal

27.02.2006

Montenegro i el valor dels vots

La notícia ha passat desapercebuda, però és important. El govern de Montenegro ja ha convocat el referèndum de la independència de Sèrbia. Montenegro fou obligat el 2002 a no proclamar la independència sota amenaces gravíssimes de la Unió Europea, que va imposar que no es podia fer cap referèndum abans de tres anys, que ja han passat. Els montenegrins votaran, doncs, si volen ser el primer estat independent de l'Europa del segle XXI, però la nostra Unió torna a fer el ridícul. Ara diu que únicament acceptarà el sí, si supera el 55%. Però que no havíem quedat que tots els vots valen igual?

La proposta montenegrina de referèndum, que potser es farà el 30 d'abril d'enguany, no deixa espai al dubte: hom demanarà a la població si vol ser independent. Amb claredat. I aleshores arriba el debat. Quants montenegrins calen per a decidir això? La meitat més un semblaria una resposta normal, però la Unió Europea i Sèrbia insisteixen en dues condicions diferents: que vote un cinquanta per cent de l'electorat, pel cap baix, i que els vots afirmatius superen el cinquanta-cinc per cent. La primera de les condicions, em sembla raonable. Però la segona, no. Què passaria si un cinquanta-quatre per cent dels montenegrins votara sí i un quaranta-sis per cent no? Simplement, que una minoria imposaria el seu criteri a la majoria. I té cap sentit això? I si en té cap, per què un cinquanta-cinc i no un cinquanta-tres o un vuitanta-set o un vint-i-quatre? Qui marca la regla?

Hi ha qui diu que aquesta posició tan absurda tan sols demostra la por que té la Unió Europea del naixement de nous estats. Doncs és una por inútil, perquè Europa veurà nàixer nous estats durant el segle XXI. Montenegro serà solament el primer. Tal com Europa en véu nàixer un grandíssim nombre durant el segle XX: en realitat, la gran majoria. Provar d’impedir-ho ara violant els principis més bàsics de la democràcia són ganes d'allargar els afers i prou. Montenegro podia haver esdevingut un estat independent el 1991, però entre uns i altres li ho varen impedir. El 2002 uns i altres tornaren a posar tota la llenya al foc per blocar la independència. I ara, el 2006, la qüestió es torna a posar sobre la taula, i la persistència ja ho diu tot. Ep!, igual com en el nostre cas.

Editorial