Opinió
-
Pallassos
Xavi Sarrià
06.10.2009
-
Consell de Mallorca, les claus de la crisi
Joan Mir
02.10.2009
-
'Let’s get lost'
Xavier Montanyà
01.10.2009
-
Tocats del bolet
Marta Rojals
30.09.2009
-
'Time to move'
Marta Rojals
25.09.2009
-
La falsa Olímpia
Albert Dasí
24.09.2009
-
Morir a la Jonquera, robar al Palau
David Fernàndez
23.09.2009
-
Vacunes, ús o abús
Carlota Franco
21.09.2009
-
Xavalla
Oriol Caba
18.09.2009
-
Doneu-nos Senyor el programari d’avui
Marta Rojals
17.09.2009
-
Qui paga mana
Marta Rojals
10.09.2009
-
Setanta-quatre milions d’euros
Josep Albinyana
08.09.2009
-
Terra de delinqüents
Albert Dasí
03.08.2009
Andreu Barnils
15.02.2015
El mètode Martí Anglada
Des de l'any 1980 s'han celebrat deu eleccions al Parlament de Catalunya. En nou casos la suma de CiU i ERC ha donat majoria absoluta al Parlament. Altra cosa és que pactessin. Però fa 30 anys que CiU i ERC, si volguessin, manarien amb majoria absoluta al Parlament. Només en les eleccions de 1980 això no hauria estat possible. Per tant, si en les properes eleccions del 27-S la independència es decidís per nombre de diputats, la història ens aniria a favor. Sé que alguns partits i votants no han estat independentistes sempre, però la fotografia ajuda a saber on som, d'on venim, i què podem esperar. Sabem que des de fa trenta anys, i de manera continuada, CiU i ERC (i més tard SI i la CUP) han aconseguit com a mínim els 68 diputats exigibles. No veig perquè ara no podrien fer-ho altre cop. No hauria de ser una gran sorpresa. Fa tres dècades que ho fem.
Però hi ha una altre manera de comptar. Enlloc de comptar diputats, comptar vots. No és el mateix. A causa de la llei electoral vigent hi ha zones, com Barcelona, que es veuen infrarepresentades al Parlament. Per bèstia que soni es pot tenir majoria absoluta de diputats, sense tenir majoria absoluta de vots. Per això va bé, si ens volem fer una fotografia precisa de quants som, i d'on venim, comptar els vots i no els diputats. Com si fos un referèndum. I evitar-se trampes al solitari. I aleshores veiem que les nou majories absolutes de partits ara independentistes queden reduïdes a només tres. Set derrotes en deu eleccions. Aquests són els resultats des de l'any 1980 (He comptat els vots de CiU, ERC, CUP, SI, Catalunya Lliure i Estat Català): 38,39% (1980), 51.21% (1984), 49,86% (1988), 54,35% (1992), 50,44 %(1995), 46,43% (1999), 47,44% (2003), 45,55% (2006), 49.99% (2010), 49,18% (2014). I sempre que perden, ho fan per molt poc.
Ahir VilaWeb va publicar la conferència que Martí Anglada, delegat de la Generalitat de Catalunya a França i Suïssa, va fer al barri de Gràcia de Barcelona aquesta setmana. La notícia va tenir més de 1.000 retuïts a Twitter i uns 2.000 'M'agrades' al Facebook. Jo diria que això passa perquè en el llarg desert que ens falta fins el 27-S, la conferència del senyor Martí Anglada ha estat una glopada d'energia i realisme. Sí, el que em va agradar més de la conferència del senyor Anglada va ser que em va fer tocar de peus a terra. Perquè el senyor Anglada diu que Europa tendirà a comptar nombre de vots. No nombre de diputats. Com en un referèndum. A mi em va agradar molt veure que tenim un delegat a França que ens avisa. Diu que a Europa és molt probable que comptin indepentistes en nombre de vots, i no de diputats. Estem avisats.
Dit això, al final el senyor Anglada també venia a dir que una cosa és jugar net i l'altre deixar-se prendre el pèl. I que per tant si tenim majoria absoluta al parlament amb més de 68 diputats, cosa bastant factible, però no arribem al 50% dels vots (també factible) s'hauria de buscar un arbitratge extern. Trobar un tercer agent, res de Tribunals Constitucionals espanyols, que solucionés l'embolic (i quin embolic!) on ens hauríem posat tots solets: un Parlament amb majoria absoluta independentista sense el 50% dels vots.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015