Som al segle XXI, senyories!

Senyors i senyores del govern, i viceversa,

Molts catalans ja ens hem fet càrrec que governar per a tothom tal-tal-tal, que la gestió del dia a dia això i allò, i que en la política bla-bla-bla. Alguns fins i tot arribem a entendre que esperéssiu 'la carta' per a afegir-la al dossier del 'no-hi-ha-res-a-fer', i que de cara als estats que ens hauran de reconèixer hàgiu de completar la gimcana del No, consistent, segons que sembla, a donar-se cops de cap contra la tapa dura de la Sagrada Constitución fins a perdre el coneixement.

No sé per quin cop passeu, si pel que fa mil o pel que fa deu mil, depèn de si partim de l'edició del 1978 o si ens remuntem a la que tenia Jaume I a la tauleta de nit. Ja ens hem fet la idea de com funciona, el món: si la diplomàcia internacional demana caps esberlats sobre la taula per a pronunciar-se, algú ha de fer el sacrifici, què hi farem. La història va de bufetades, i voler canviar fins i tot això és una empresa sense precedents. Aquesta voluntat insòlita de fer-ho tot bé és alhora la nostra debilitat i la nostra força.

A més a més, les passes històriques demanen una coordinació en l'espai i el temps, i la classe política que ens envolta porteu ritmes diferents: mentre els socis i simpatitzants de la causa són a la ratlla de sortida del futur, escalfant-se i picant de peus, el president envia una carta a Rajoy amb la tecnologia del segle passat, i Rajoy encara li respon des de quaranta anys enrere, si no cent; els amics del sí-però-no-però-no-però-sí s'han perdut amb el GPS, i els #mejorunidos s'han embrancat a trobar el comandament a distància d'una tele en blanc i negre. I, mentre tot això passa, a peu de carrer, ziiiiu: l'ANC s'arremanga per internet i, en cosa de pocs mesos, t'organitza quatre-cents quilòmetres lineals de societat civil. Benvinguts al present, senyories. Voleu una bosseta per al mareig?

A la Via Catalana, senyores i senyors diputats de l'antigor, hem vist coses que vosaltres no us creuríeu. Hem vist com sortien a les carreteres tots els autocars disponibles de Catalunya; hem vist trens arribant sense incidències a les estacions més concorregudes de la Via; hem vist barreres d'Abertis aixecades al pas de l'onada independentista. Hem vist mans enllaçades passant per sobre de les vostres fronteres i sense passaport: la frontera del nord, la del sud, la de la Catalunya consentida i la de l'oblidada, la de l'idioma teu, la del meu, la de l'altre. Les vostres fronteres espàcio-temporals són fum, per a nosaltres. Som al segle vint-i-u. Hem passat pantalla. Hem fet clic.

Quan surti la gigafoto de la Via, si us plau, enceneu l'ordinador. Feu un zoom, feu un 'scroll' horitzontal, mireu-nos les cares. Tenim una il·lusió que ens la fem a sobre. Tenim força, tenim energia, tenim ganes de treballar. Excepte les butxaques plenes, ho tenim tot. És a dir: tenim tot el capital humà que ens cal per a construir el nou estat, i el tenim ara.

De manera que si no ens podeu seguir el ritme, doncs no res, tu: feu la feina aquesta que dieu que toca fer, tot això tan complicat i complex, i si de cas ja ens trobarem quan sigui l'hora. Perquè, vista l'heroïcitat organitzativa i la capacitat de convocatòria de l'ANC, a peu de carrer ja no ens creiem que hi hagi res de prou difícil, res que no puguem fer. Som una ger-nació, estem preparats. Només us demanem una cosa: doneu-nos una data, per l'amor de Déu, i mourem el món.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Tenim tot el capital humà que ens cal per a construir el nou estat, i el tenim ara