Opinió
-
Pallassos
Xavi Sarrià
06.10.2009
-
Consell de Mallorca, les claus de la crisi
Joan Mir
02.10.2009
-
'Let’s get lost'
Xavier Montanyà
01.10.2009
-
Tocats del bolet
Marta Rojals
30.09.2009
-
'Time to move'
Marta Rojals
25.09.2009
-
La falsa Olímpia
Albert Dasí
24.09.2009
-
Morir a la Jonquera, robar al Palau
David Fernàndez
23.09.2009
-
Vacunes, ús o abús
Carlota Franco
21.09.2009
-
Xavalla
Oriol Caba
18.09.2009
-
Doneu-nos Senyor el programari d’avui
Marta Rojals
17.09.2009
-
Qui paga mana
Marta Rojals
10.09.2009
-
Setanta-quatre milions d’euros
Josep Albinyana
08.09.2009
-
Terra de delinqüents
Albert Dasí
03.08.2009
Albert Dasí
12.06.2009
100.000 aviat seran un milió!
Les decisions polítiques fa anys que configuren el país que tenim, una geografia humana d'escassa amplada moral. En canvi, hi ha una societat civil que, en uns àmbits determinats, representa més dignitat. Parle de València, d'aquest territori complex i barroc, que per no sorprendre's gairebé de res, ni dels colps no es torba; i de les coses imprevistes, encara menys. València viu l'ambivalència psicòtica. Els resultats electorals de diumenge no ens han caigut del cel, ni són una mala nova: malgrat la corrupció publicitada, el PP augmenta la proporcionalitat dels vots. Però molts valencians ja hi som fets, entrenats per al pitjor dels partits i per als resultats que voregen l'absurd que, a València, representa anar contra un mínim de decència. Hom dirà, exagerat: el mal perdre no us escama. Tant se val, la dreta o l'esquerra. La pitjor cosa, i l'Amis ja diu que el concepte és elàstic, no és la victòria aclaparadora de la dreta, el PP, o del centredreta, PP més PSOE. La pitjor és que els valencians no pintem ben res. Ni amb els catalans, ni amb els bascos, ni amb els valencians mateix. No som ningú, en el panorama polític europeu, ni en el valencià, ni en el català.
Un exemple eficaç de la intel·ligència que ens governa i ens governarà sense remei, és que nosaltres sí que som en mans d'una majoria absoluta que té molt en compte la prèdica 'Mayor Oreja-Alejo Vidal', una de les màximes dels quals és: 'Aneu contra la llengua dels valencians', si cal impedint que la puguen estudiar, si cal eliminant els recursos necessaris, si cal impedint que hi haja prou oferta, si cal retirant el dret democràtic de triar que empara les famílies, si cal, fins i tot, actuant contra la constitució espanyola que, teòricament, reconeix el dret de les famílies, si cal prohibint de fer més línies en valencià a l'escola... Tot plegat són fets, no és filosofia i no són valors més de dreta o més d'esquerra. És la política substitutòria contra els valencians, depredadora, acarnissada, particularment cruel.
Som exagerats, alarmistes pegant en terroristes? Tants adjectius com vulgueu esgrimir són certs. Però a València, enguany, cent mil xiquets i xiquetes es quedaran sense poder estudiar en la seua llengua, quan comence el curs 2009-2010, per decisió del govern valencià del PP, de majoria superlativa, és veritat, però que atia i afua la substitució lingüística dels nostres alumnes a consciència. La voluntat de les famílies d'aquests cent mil alumnes, segons que han sol·licitat en primera instància, és que els fills estudien en valencià, però el govern ha determinat que l'oferta per a aquests cent mil serà exclusivament en castellà. Conscient, acarnissada, cruel, la decisió contra la llengua i contra les famílies, moltes d'una altra banda, votants potencials del PP.
Enguany, cent mil; l'any que ve, dos-cents mil; l'altre, tres-cent mil... Amb un exercici aproximatiu, quan els primers cent mil acabaran l'escolaritat obligatòria, d'ací a tretze anys, el total de valencians als quals hauran impedit d'estudiar en la llengua pròpia serà aproximadament d'un milió i mig de xiquets, si la substitució no és de progressió geomètrica, que aleshores la xifra ja fóra aterridora.
Les decisions polítiques no són ni d'esquerra ni de dreta, a València, són contra la llengua i perquè la llengua no siga el referent dels valencians. Per això la substitució és tan important, per això van configurant el país que tenim en canvi de difuminar-nos l'esperança de ser algú en un moment o altre de la història recent. Al calaix de la Conselleria d'Educació hi ha un estudi que s'ha fet públic en veu baixa, gairebé en secret, que conclou que els alumnes que estudien en valencià dominen millor totes tres llengües, al final dels estudis obligatoris: valencià, castellà i anglès. Però això, segons el nostre govern valencià, no compta, no compta per als interessos i envits que ells sí que han planificat contra València, sempre barroca i complexa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015