Opinió

 

<58/88>

Xavier Montanyà

05.04.2007

Al Gore, el profeta verd

Fa temps que em demano què hi ha darrere aquesta campanya de preocupació per l’escalfament del planeta. Per què, ara, interessa tant als grans mitjans de comunicació? M’estranya que hi hagi tanta fal·lera per aterrir tothom amb l’apocalipsi futur, quan, alhora, es crea una constant confusió mediàtica sobre greus problemes del present: Irac, Darfur, o el complex i etern conflicte de Rwanda i del Congo, que des del 1990 suma, entre totes les matances, genocidis, invasions i guerrilles, set milions de víctimes. Fins avui és molt més greu la mortaldat causada per les guerres i els interessos de les multinacionals de les armes, l’energia i els medicaments, que no les víctimes dels huracans. Sense oblidar que aquestes guerres de depredació de recursos energètics, a banda milions de morts civils, innocents, també devasten ecològicament àmplies zones del planeta. I que es consoliden unes bases molt perilloses d’immoralitat política, basada en l’engany i en la impunitat del capital global. Què ens volen vendre amb el problema climàtic? És un moviment de distracció? Una nova paranoia que interessa estendre mundialment per tal que no pensem en el present? Una cortina de fum per a amagar els foscos moviments de les multinacionals?

No entenc que el documental 'Una veritat incòmoda' d’Al Gore, sigui tan aplaudit per tothom i li donin Oscars i mereixi comentaris elogiosos de la mena 'és molt dur, però diu la veritat', 'és una denúncia de les coses que passen'. Jo l’he vist i m’hi he ensopit molt. Per començar, és una conferència inacabable amb pretensions de míting, convencionalment escenificada i filmada, que, si l’hagués feta un científic o un ecologista de debò, no hauria merescut la categoria de documental, ni hauria tingut premis, ni s’hauria projectat a tot arreu del món. No em fico en el contingut científic, que deu ser cert, segurament, sinó en l’èmfasi que hi posa Al Gore, que actua com si fos un venedor d’elixirs miraculosos del far-west, com un telepredicador bo que es preocupa per la humanitat i pel futur oxigen dels nostres néts. No m’inspira confiança. Hi ha un no-sé-què d’impostura.

Tot plegat, el film i la campanya mediàtica, és com si volguessin responsabilitzar-nos, fer-nos esclaus d’una obsessió. La indústria del cinema premia Al Gore, l’home que ens anuncia l’apocalipsi, el profeta verd que ens dóna un nou motiu de preocupació. Però, qui és Al Gore? Va ser vice-president dels EUA del 1993 al 2001, sota la presidència de Bill Clinton. Quan era al poder podia haver fet molt més per això de què ara s’exclama. Aleshores també passaven coses molt greus, encara no del tot investigades i que potser mai no entendrem del tot, que han condicionat aquest present, moltes vides i l’equilibri ecològic del planeta. Per què no ens alerta dels perills futurs, més el desastre humà i ecològic ja irreparable, que és el conflicte permanent que hi ha al cor de l’Àfrica? Per què gira la cara, i la càmera, i ens explica que al cim del Kilimanjaro hi ha poca neu?

Avui és un dels directius d’Apple Computer Inc, empresa que Greenpeace, en l’informe 'Guide to greener electronics', situa al capdavall de la llista de les companyies que tenen una política respectuosa de l’ecologia, quant a ús de productes químics, a reutilització i a reciclatge. Apple també ha estat posada en evidència pel fet d'explotar treballadors a la Xina, a través d’empreses subcontratades, que produeixen iPods i més excel·lències tecnològiques. I cosa més greu: un dels accionistes d’Apple és el grup Barclays, que apareix a l’informe de l’ONU (S/2002/1146) del 2002, com una de les vuitanta-cinc grans empreses que violen les normes de l'OCDE en l’explotació econòmica del Congo. El mateix informe diu que els interessos de les multinacionals són una de les bases de les guerres i del pillatge en una de les zones del món més riques en recursos minerals, alguns dels quals, com el coltan, són imprescindibles per a fabricar telèfons mòbil i alta tecnologia informàtica. El 80% de les reserves mundials d’aquest preuat mineral és a l’Àfrica. I el Congo en té el 80% del total del continent. A més a més, actualment Al Gore és, també, cofundador i president de Generation Investment Management (GIM), empresa privada dedicada a planificar inversions en noves tecnologies sostenibles i a investigar solucions per a evitar l’escalfament global. GIM pretèn que el gran capital hi confiï per invertir en els nous negocis energètics del futur. Gore no ven fum, ven futur, beneficis econòmics de futur. 'Una veritat incòmoda' és, per tant, també, a més a més, un colossal anunci de la seva empresa.

La setmana passada Al Gore va tornar al Congrés nord-americà per primera vegada des que George Bush li va robar les eleccions. Els va demanar que capitanegessin la lluita pel clima. El desafiament més gran de la humanitat, diu. En lloc d'aquesta afirmació grandiloqüent, m'estimo més les paraules discretes de Bjørn Lomborg, polític i científic danès que, consultat per la Cambra, ha declarat: 'Combatre la sida i la pobresa tindria més valor per a la societat que no pas plantar cara al canvi del clima.'

Editorial