Sospites sobre la mort de Pablo Neruda

La justícia xilena ha decidit d'exhumar les restes de Pablo Neruda per esvair tota sospita sobre la seva mort. L’acció judicial té l’origen en una querella del Partit Comunista de Xile, basada en el testimoni del xofer del poeta, que sosté que el van assassinar agents de Pinochet, administrant-li una injecció letal.

Per a fer-se càrrec de tots els dubtes del cas, és imprescindible de llegir 'Sombras sobre Isla Negra. La misteriosa muerte de Pablo Neruda', publicat a Xile per Ediciones B, un gran reportatge del periodista i historiador Mario Amorós (Alacant, 1973), autor també de 'Antonio Llidó, un sacerdote revolucionario' (PUV, 2007) o 'Compañero Presidente Salvador Allende, una vida por la democracia y el socialismo' (PUV, 2008).

Neruda es va morir el 23 de setembre de 1973, dotze dies després del cop d’estat de Pinochet, en una clínica privada de Santiago. Tenia càncer, però els seus metges no havien previst un desenllaç tan ràpid. Segons el certificat de defunció, es va morir de càncer de pròstata. La seva vídua sempre va dir que la causa havia estat una aturada cardíaca. El poeta estava profundament afectat pel cop d’estat, els assassinats, el suïcidi de Salvador Allende. El xofer sempre ha sospitat d’una injecció letal. Sigui com sigui, les contradiccions entre testimonis i l’estranya desaparició dels historials mèdics del poeta, entre més indicis, han fet que la justícia, després de dos anys d’investigació, s'hagi decantat per l’exhumació.

Si hi havia ningú que sabés la veritat era Augusto Pinochet. El 16 de setembre, declarava a Radio Luxemburg: 'Neruda no s'ha mort. És viu i pot desplaçar-se lliurement allà on vulgui, igual que qualsevol persona que, com ell, té molts anys i està malalta. Nosaltres no matem ningú i, si Neruda es mor, serà de mort natural.'

Hi ha més circumstàncies que poden acréixer les sospites. Neruda, premi Nobel de literatura, era a punt d’exiliar-se a Mèxic, des d’on s’hauria pogut convertir en un altaveu internacional contra Pinochet. Recordem que, després, per motius similars, el règim va planificar els assassinats d’opositors a l’estranger com ara Orlando Letelier (1976) o el general Carlos Prats (1974). A més, a la mateixa clínica on es va morir el poeta, anys després, l’any 1982, hi fou enverinat l’ex-president Eduardo Frei.

Jo crec que, per damunt de tot, és el moment de recordar el paper transcendental que va fer Pablo Neruda en el projecte de la Unitat Popular de Salvador Allende. Neruda no era tan solament el poeta exuberant de la natura i de l’amor, com sembla que la dreta voldria etiquetar-lo, per sempre més. Neruda era l’intel·lectual comunista compromès contra la injustícia i l’imperialisme. Ideològicament i vital, era fill de la República espanyola i de la Generació del 27. Ell va salvar dels camps de concentració francesos els exiliats republicans espanyols, organitzant el viatge del Winnipeg. Va ser senador, candidat presidencial, diplomàtic, perseguit, exiliat i, finalment, sota la presidència de Salvador Allende, va ser ambaixador a París.

L’últim any de la seva vida, va alçar la veu per denunciar què es tramava contra el seu estimat poble. Sense pèls a la llengua. Va escriure el pamflet poètic 'Incitación al nixonicidio y alabanza de la revolución chilena'. En discursos i entrevistes, va atacar frontalment la dreta xilena, els EUA, la ITT i la CIA. 'Volen retornar als ianquis allò que Allende ha nacionalitzat.' 'Volen arrossegar-nos a una guerra civil.' 'A Xile hi ha un Vietnam silenciós, sense bombardeigs, sense artilleria, sense napalm.' 'La dreta intenta provocar una insurrecció criminal.' I tal dit, tal fet.

Aquell darrer any de la seva vida va saber resistir amb fermesa a la seva torre de guaita, sempre amatent a donar un cop de mà a Allende i al poble xilè. Va esdevenir incòmode. Molt incòmode. Aviat sabrem si es va morir o el van assassinar. És segur, però, que va ser una víctima més de Pinochet. Ell era l’ànima del poble. El seu funeral va ser la primera manifestació pública contra la dictadura.

Que l’exhumació del seu cadàver, a més d’establir la causa definitiva de la mort, serveixi per recordar al món d’avui, d’intel·lectuals servils, el sòlid compromís polític de Pablo Neruda i el sacrifici valent, per damunt de la vida i de la mort, a la causa del seu poble.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És segur, però, que va ser una víctima més de Pinochet. Ell era l’ànima del poble. El seu funeral va ser la primera manifestació pública contra la dictadura.