Opinió
-
Llaurar a Egipte
Josep Albinyana
07.12.2009
-
Ràtzia, mordassa i escombra
David Fernàndez
04.12.2009
-
No som de la màfia
Albert Dasí
03.12.2009
-
L'hora de l'e-lector
Marta Rojals
02.12.2009
-
Valencià i requisit
Diego Gómez
01.12.2009
-
I a la boca, caramels
Andreu Barnils
30.11.2009
-
Mal per mal
Marta Rojals
27.11.2009
-
Cap a Palestina falta gent
Carlota Franco
26.11.2009
-
Pandèmia
Xavi Sarrià
25.11.2009
-
'Ells'
Joan Roma
24.11.2009
-
Mesurar la desmesura
Marta Rojals
18.11.2009
-
La crisi de les rotondes
Josep Albinyana
15.11.2009
-
País de peatges
Josep Albinyana
13.11.2009
Xavier Montanyà
24.12.2010
De Madí a Cuní
Increïble, la retirada de David Madí. Això, no ens ho pot fer. És fer un lleig a Catalunya i als catalans. Tan increïble és que es retiri, com que se’n vagi a l’empresa privada. Tret que sigui una empresa privada que mani i decideixi més que no pas el govern. En fi, tanta discreció, m’escamna. El temps resoldrà la incògnita. El temps ens dirà a quin destinació ha estat cridat després d’haver guiat amb mà ferma el timó convergent en aquesta travessia dramàtica, en què han estat momentàniament fóra del Palau de la Generalitat i, encara no sabem fins a quin punt, dins o fóra del Palau de la Música.
No ho sabem, ni ho sabrem, ni cal. És evident que és una conspiració, però en aquest cas, no ha estat muntada pel jutge Garzón, que amb Pretòria ja en va tenir prou, sinó per Joan Llinares, l’impecable gestor que ha dirigit el Palau de la Música, en aquests temps tan moguts. Llinares declarava fa uns quants dies a 'El País': 'M’ha impressionat la doble mesura i el cinisme. Veure que el Palau els importava un rave. Mentre les coses derivades del Palau afectaven una determinada formació política, com en el cas de l’hotel, en què la fiscalia imputà càrrecs municipals de l’administració del PSC per possible tràfic d’influències en la gestió de les modificacions urbanístiques, tots van aplaudir el bon funcionament de la justícia, però quan aquesta mateixa fiscalia i els mateixos perits judicials van assenyalar càrrecs de Convergència Democràtica (CDC) i empreses vinculades, com a presumptes receptors d'una part de les transferències irregulars, llavors van saltar tots els fusibles i a partir d’aquest moment ja no és la justícia que actua, sinó que es denuncia una conspiració per a perjudicar el partit que, sens dubte, havia de guanyar les eleccions.'
Probablement, la conspiració, a més de Llinares, inclou 'El País', i a mi mateix, per llegir-los i reproduir-los. Allò que sí que és innegable és que la gent es demana: per què Millet i Montull no són a la presó? I ningú no sap què respondre. Arribarà la justícia un dia al fons d’aquest afer? No ho sabem, ni ho sabrem, ni cal. A ells, tampoc no els importa gaire, segons que sembla. Fèlix Millet, per exemple, no llegeix els diaris per estalviar-se les barbaritats que arriben a dir d'ell, pobre. O per estalviar-se la que han dit recentment sobre la seva substituta al davant de l’Orfeó, Mariona Carulla, la família de la qual és investigada per presumpte frau fiscal. Una altra conspiració, aquesta seguríssima, perquè l’origen de la sospita ve, ni més ni menys, de Garzón i de les seves investigacions al despatx d’advocats Petrus. En fi, deixem-ho estar, que ve Nadal, i gràcies a l’estat d’alarma estarem tranquils i ens podrem anar preparant per assumir amb serietat i compromís totes les retallades socials que ens tenen preparades els nostres representants d’aquí i d’allà. Gràcies.
No em queda humor ni per a elogiar el gran timoner, l’imprescindible Madí, com fan tants amb dedicació absoluta. Ni cal. Ja fa anys que cometo falta. Sóc un cas perdut. Els elogis també són subvencionats? O potser esperen ésser degudament recompensats quan Madí arribi a la nova destinació?... Prou, vols parar ja, botifler de merda, traïdor, espanyol! Com sigui, deia, que no em queda humor, permeteu-me que em sumi entusiàsticament a la proposta nadalenca d’un amic. Ben pensat, si se'n va en Madí, per què no ho fa també en Cuní? Ni que sigui per prendre’s un discretet any sabàtic. Ell i el seu estol de col·laboradors. Us deixo amb la proposta del professor de la UAB, Joan M. Minguet, que subscric al cent per cent. És una bona carta als reis, enmig del marasme convergent que acabarà ofegant-nos. Per sempre més. Ara sí. Aneu votant, aneu votant... i amb alegria.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015