L'estat de la fava encantada

És penós que hi hagi tan poques veus que s’alcin per exigir canvis radicals del sistema polític, i de la cultura i de l’escala de valors capitalista, responsable dels nostres mals actuals. Els estats segueixen les directrius dels bancs, del fantasma dels mercats, d’ens superiors globals, per tal de no ofegar-se, i de sobreviure, sense gaire preocupació pel cost social que imposen. Recepta per a sortir de la crisi: aguantar i callar, seguir les directrius del gran capital financer internacional, i esperar que un dia caigui el mannà del cel i puguem tornar a hipotecar-nos i a creure que som rics i propietaris. I què vota la gent que vota en plena crisi? Dreta, i més dreta, inclosa la de l’ascendent PP, corrupta i anticatalana, amb brots franquistes i xenòfobs, i els racistes d’extrema dreta, que han estat a punt d’entrar al parlament. S’ignora el passat, s’ignora la corrupció, s’ignora el delicte i s’ignoren, sobretot, els interessos que hi ha darrere la dreta; els interessos que, en gran part, han desencadenat la crisi.

Però a Catalunya hi ha un ingredient nou, interessant: l’independentisme. Al meu parer, tot amb tot, massa conservador, poc agosarat en qüestions veritablement d’esquerres. Potser una part del desencant del possible votant d’ERC ve d’aquí. A més, ha sorgit una nova sèrie de senyors, independentistes, prou decantats, majoritàriament, cap a la línia de la dreta catalana convergent, que diuen que serem el millor estat del món. Bé, senyors, quin és el pla? Com serà aquest estat? Com s’inserirà en el món? I, cosa més important, com corregirà, canviarà o modernitzarà una estructura i un sistema polític carregat de defectes, arcaic i poc operatiu? Com? Amb frases grandiloqüents de perillosa música i de promeses triomfals, segur que no. És clar, i és important, que administrarem els propis impostos. És clar, també, que alguns de vostès i algunes empreses, guanyaran més diners que no els que han guanyats amb l’autonomia i que tindran més poder. Però, què més? Em fa l'efecte que, si la independència arribés demà, això seria l’estat de la fava encantada. O l’Estat-Caixa, la primera entitat bancària convertida en estat de la història. O l’Estat-Barça, més que un estat. Aquest any, sí. Quin és el projecte d’estat que tenen al cap, senyors? Partirem de zero, com si haguéssim destruït l’antic règim, l’antic concepte d’estat? O, una vegada més, ens hipotecarem per sempre en covardes transicions reformistes? Pensen repetir això que ja coneixem i que es troba en decadència? Si no enderroquen estructures i vicis de funcionament per construir-ne de noves, modernes, efectives i més justes, no val la pena.

Per exemple, improviso. Quina serà l’estructura de l’estat? Com es garantirà, de nou, la divisió de poders i el control sobre els governants? La justícia deixarà de ser emmordassada per la ineficàcia i el control dels partits polítics? Els mitjans de comunicació, públics i privats, també? Canviaran la llei electoral, el funcionament dels partits i el seus foscos, si no corruptes, sistemes de finançament? Liquidaran estructures arcaiques i inútils com, posem per cas, el síndic de greuges, per establir institucions sòlides, amb poder i efectius reals per a impedir la corrupció i el nepotisme? Canviaran les lleis electorals? Com seran les campanyes electorals? Que hi haurà llistes obertes? Com s’abordarà el dramàtic fracàs escolar i universitari? L’església catòlica i els seus centres d’ensenyament continuaran cobrant diners públics? L’estat continuarà garantint una sanitat pública i gratuïta? Quin serà el pla d’actuació en política internacional? Com s’abordarà la qüestió de l’ajuda i de la cooperació amb l’anomenat Tercer Món? Hi ha cap pla sobre el futur energètic del país?, etc.

Potser, a molta gent d’esquerres, votant d’ICV i d'ERC, i, fins i tot, abstencionista, li agradaria de veure un programa transversal independentista d’esquerres, amb una idea sòlida de construcció d’estat, d’un nou estat, si és que hem de posar aquest nom a noves formes d’organització social i política. On és, si no, l’esperit del 10 de juliol, que tots plegats han ignorat, cínicament?

Però, ara com ara, això és demanar impossibles. Aquesta Catalunya no existeix. Oi, senyoret Arturu? No rigui, no. Mireu com s’estarrufa, com riu, amb aquella suficiència... Au, callem, no pensem, i a la rodeta, a pedalar.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Quina serà l’estructura de l’estat? Com es garantirà, de nou, la divisió de poders i el control sobre els governants? La justícia deixarà de ser emmordassada per la ineficàcia i el control dels partits polítics? Els mitjans de comunicació, públics i privats, també? Canviaran la llei electoral, el funcionament dels partits i el seus foscos, si no corruptes, sistemes de finançament?