Opinió

 

<56/88>

Xavi Sarrià

15.01.2010

Cesk Freixas

Podria dir moltes coses d’en Cesk Freixas. Podria dir que és un cantant de vint-i-pocs anys, però que ja es carrega una motxilla plena de concerts i d'experiències recollides pertot arreu del nostre país allargat. Podria dir que aquesta tasca de sembrador pacient li ha portat els fruits que avui exhibeix amb la humilitat de qui se'ls ha treballat. Podria dir que no el sustenta cap gran multinacional ni és producte de cap operació de màrqueting i que s'ho fa tot solet amb vocació d’artesà. Podria dir que segueix la màxima punk del ‘do it yourself’ que practiquen els guerrillers mediàtics que no renuncien a guanyar. Podria dir que és un fenomen a internet, que el seu bloc és un constant martelleig, que al Facebook ha arribat a la xifra màxima de seguidors, i que ha aconseguit de ser el MySpace més escoltat de tot l'estat. Podria dir que, en aquesta línia, ha decidit de publicar tot el nou disc a la xarxa abans d'editar-lo. Podria dir que en tres dies fórem quinze mil les persones que el vam escoltar. Podria dir que el nou treball, que presentarà divendres a l'Auditori de Barcelona, demostra que aquest jove és molt jove, però que aprèn a emocionar-nos a passos de gegant. Podria dir que no fa cançons d'amor, però mentiria perquè sí que en fa, i és un amor a les persones i als pobles i a les petites coses que es canten amb el cor a la mà. Podria dir que es desviu per reivindicar el seu ofici de treballador cultural mentre milita en les causes que alguns creuen perdudes, però que, a uns altres, ens carreguen les bateries de la dignitat. Podria dir que ha estat perseguit pels inquisidors de partits que es fan dir populars i ciutadans, però que aquesta criminalització només ha aconseguit d'evidenciar que allò que pensem és tan sincer que mai no ens ho podrem callar. Podria dir que no està sol, sinó que forma part d’un nou estol de cantants de curta edat que demostren que la guitarra nua també és l’arma dels joves d’avui que empaiten el demà. Podria dir moltes coses d’en Cesk Freixas. Però avui només volia dir-vos que, per damunt de tot, aquesta nova fera ferotge m’esgarrapa el cor quan esmola les cordes i comença a cantar.

Editorial