De traduccions i interpretacions

Ja ho diuen els economistes: en aquesta Europa nostra, el treballador competitiu ha d'estar amatent a les grans oportunitats que s'amaguen en els racons més inesperats. Al Parlament Europeu, sense anar més lluny, hi ha una feina força ben remunerada: la de traductor d'espots institucionals. Ves si no: en l'anunci de les eleccions del 7 de juny, per traslladar l'eslògan que en català diu 'Tu decideixes com seran les notícies del demà' al valencià 'Tu decideixes com seran les notícies del demà', més sis frases subtitulades de complexitat similar, patapam: 6.000 euros a la butxaca. No sé què penseu fer vosaltres, però el currículum de qui escriu aquestes ratlles ja vola de pet cap a Brussel·les.

L'afer, però, no és trivial: el responsable de la cosa audiovisual a l'Eurocambra, Fernando Carbajo, diu que aquesta traducció és obligada per llei 'encara que [...] només calgui canviar una coma'. Aquest fet il·lustra la dificultat de l'empresa: haver d'escatir si una coma toca o no toca sota la pressió legal vol una responsabilitat professional i un aplom filològic que no tothom es troba en condicions d'assumir. En l'anunci que ens ocupa, aleshores, és perfectament comprensible que el govern valencià hagi fet mans i mànigues per aconseguir que un subtítol com '...es reduirà l'impost sobre la renda', que desprèn un tuf catalanúfol que tomba, acabi essent '...es reduirà l'impost sobre la renda' en perfecte valencià, i pugui ser passat pel Canal 9 sense risc de ferir sensibilitats. Només els falta afegir al final 'qualsevol paregut amb el català és pura coincidència'.

El bon traductor, doncs, ha de saber transmetre el matís per evitar de ficar-se de peus a la galleda. Aprofitant que hem tret el tema de la renda i que som en campanya, segur que el senyor Camps mateix, que no dubto que està al dia, quan faci cap a la web de l'Agència Tibutària per mirar si li desgraven o no els 'trajos', no li tocarà el nus de la corbata al coll a l'hora de decidir entre clicar el 'Benvingut' que figura a la dreta de 'Benvido', o el 'Benvingut' de l'esquerra de la dita salutació en gallec. És allò que dèiem: hom ha de saber captar el matís per evitar confusions compromeses, que, si no, sempre surt qui es queixa que no s'hi entén.

Ara, tampoc no voldria que em titllessin de tendenciosa per haver-me limitat a recollir un seguit de retalls idiomàtics que, en origen i destinació, a primera vista poden semblar idèntics. Sóc conscient que és un fet casual i reitero l'observació que la cosa no és tan senzilla: si tornem a la propaganda europea, el lector atent haurà pogut escoltar que la frase que obre l'anunci en català sembla la mateixa que el tanca en valencià, i viceversa. Una ment mal intencionada podria suposar que es tracta simplement d'una alteració dels factors deliberada. Però no ens precipitem, companys: si ens dirigim de nou a la web de l'Agència Tibutària, com sigui que la tenim a mà, i comparem, per exemple, la versió catalana de les opcions: 1) Certificat electrònic, 2) Calendari del contribuent, 3) Carta de serveis, amb la valenciana: 1) Calendari del contribuent, 2) Carta de servicis i 3) Certificat electrònic, podem deduir clarament que 'certificat electrònic' és en valencià 'calendari del contribuent', de la mateixa manera que 'calendari del contribuent' seria 'carta de servicis', i etcètera.

No ens deixem enganyar, doncs, per interpretacions immediates: és evident que som davant dues llengües amb els fils connectors interceptats de cap a cap pels típics paranys de traducció que en anglès es denominen 'false friends', en català 'falsos amics', i, en valencià, curiosament, 'falsos amics', çò és: dues paraules semblants en idiomes diferents i que no signifiquen la mateixa cosa. Es fa palès, doncs, amb meridianitat, que ens trobem amb una tasca filològica d'una complexitat majúscula. Sí, ja la saben llarga, ja, a Europa, quan no es volen embolicar en la trama insondable dels idiomes 'no oficials': poc podran passar d'aquí, mentre a ca seua no en sàpiguen treure l'aigua clara, i qui dia passa, any empeny. Encara sort que, entre unes eleccions europarlamentàries i les següents, hi corre un lustre. Massa complicat, resulta tot plegat. Però, sobretot, massa car. I ara ja no ho dic per ells, ho dic per nosaltres.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet