Sant Josep, són falles!

La renúncia a les falles no va ser gratuïta. Ni casual, ni voluntària, com volen fer creure alguns il·lustres de la història més recent a València. Pensada d'una altra manera, la festa de falles haguera passat per una bona festa; fins i tot els incrèduls l'haguérem afegit al sarró dels moments lúdics sense gaires manies. Però el conflicte valencià s'explica també per les falles, sobretot per l'ús deslleial que en va fer la dreta, que va acabar de foragitar-ne una part dels valencians completament. Així, doncs, no hi vam renunciar gratuïtament, ni voluntària, a la festa de falles. Una part important de la societat valenciana va girar-s'hi d'esquena conscientment, perquè el cos de la festa mateix es bastia sobre principis ideològicament inacceptables, després de la dictadura feixista.

La dreta, a València especialment, ha sabut aprofitar amb escreix les badades. Va dominar la festa a plaer, la va vestir de desmesura i va regalar-li una gran varietat de recursos: pressupostos impensables, excessos, permissivitat, fins i tot bona dosi de segones intencions perfectament calculades. Ser faller, o ser d'una comissió fallera, que també vol dir participar en una ofrena demencial a la marededéu, era la cosa més valenciana que podies ser. Ni la llengua, ni l'escola, ni el compromís social, ni la política, segons ells, no podien equiparar-se a l'esperit faller: a ser un valencià pur. I el raonament, per demagog, fins i tot per pudent, a València va funcionar. Com hi han funcionat tants desficacis incomprensibles. Així van anar convertint la ciutat en un feu invencible. València és Troia, però sense cavall de fusta. Durant la festa, la ciutat no respira res sinó falles i la seua circumstància.

En la Transició hi hagué qui pensà que la cosa es podia canviar, des de dins. Impossible. L'extrema dreta política va apoderar-se'n sense oposició i amb totes les facilitats impensables en uns altres territoris. No descobrirem ara com actuen a València els senyors de la dreta i de l'extrema dreta. D'ací a convertir la festa en un parany, va ser traure les vores del pantaló: van convertir una festa de tradició jove, a penes cent anys, en un nou focus de l'antivalencianisme eficaç, fulminant. Alguns trets no eren gratuïts: religió, sentiment, emoció irracional, blaverisme, organitzacions jeràrquiques, immobilisme, sexisme, entre més martingales de males arts van valdre per tornar una part de la societat als models socials que la democràcia volia bandejar, però que les falles recuperaven legalment, amb la tolerància administrativa i política, situada en els llocs de poder estratègic. L'ús populista de les idees va tenir un blanc i una excusa perfecta: l'anticatalanisme els va venir al pèl. Ja teníem sota el paraigua de 'festa' un recurs que, a València, sempre ha donat rèdit i molta audiència.

Molts que hi treballaren de valent, abans que la festa no es convertís en el nucli dur de l'antivalencianisme, van haver de retirar-se. Solament una resistència testimonial pogué mantenir-se contra l'allau d'ofrenes, plors de maredéus i uns mitjans de comunicació que abonaven les tesis falleres com el model valencianista més lloable.

Cada dia, durant molts anys, els mitjans valencians han fet de les falles l'única notícia al món. S'afegien a la idea que, els valencians, havíem de creure que res important no passava al món, si no eren les falles. Creure que, fins i tot en la festa, som els millors, no amaga la fluixera intel·lectual que arrosseguem, que defensen milers de valencians, milers, que sí que fan de la festa un trofeu particular contra el món: com ens envegen!

La 'vedette' dels mitjans és Canal 9, un mitjà feixista 'únic' enmig d'una democràcia molt feble. Però no podem definir d'una altra manera una televisió tan avesada a la mentida, a l'exaltació populista, a l'insult de la intel·ligència, abonada a la falsedat per caprici. Aquests dies, Canal 9 ens mostra un món on no existeix sinó la realitat a través d'un sedàs faller impresentable. Dies sencers abonats a una ofrena antiquada, vulgar i de memòries de la coentor. Cap corrupció, cap imputació, cap altra notícia que puga enterbolir la felicitat d'una ciutat en falles. Cada espai, cada minut de Canal 9 és un viure complaent, amb l'objectiu de riure les gràcies de polítics de dretes, de corruptes, en favor de més festa i més disbauxa. Uns polítics i uns mitjans que no volen destriar el gra de la palla, que no els interessa cap més realitat, per florida i llastimosa.

Tot aqueix discurs, en favor d'una festa tan particular (per exemple, prohibir que hi actue cap músic que ho puga fer en valencià), ja clama com pensen les falles, a València, i perquè vam ser-ne foragitats.

Però ves, que la falles tenen contrapunts també. El castell de Ricardo Caballer i el seu fill, amb seu a Olocau i Bétera, va ser de mestres. Des del cel de Campanar, i malgrat que el llevant ens atiava el fum, vam descobrir l'excel·lència, a través d'un castell de focs que forma part de les falles. I vam apamar les falles de l'Antiga i de la Nova de Campanar, de figures esveltes, belles, a la vora d'un pouet més aviat trist i sol, i d'unes parades de fira i dolços de fa un segle, enmig d'un barri transformat contra els interessos de la ciutat mateix. I vam menjar xocolata i bunyols, els amics, que vam riure fins a ben tard, perquè fèiem festa, festa de falles rabiüda, d'una desmesura sense parió, en aquesta ciutat complexa, atàvica, irracional, València. Per falles.

adasi@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet