Opinió

 

<55/88>

Xavi Sarrià

13.02.2015

Quan Son Goku ensenyava valencià

'Mentre diumenge a TV3 celebren vint-i-cinc anys del primer capítol de "Bola de Drac", nosaltres ens les hem d'enginyar com puguem perquè el xiquet puga veure dibuixos animats en valencià.' M'ho deia un amic que em va convidar dissabte a sopar a sa casa. I és així de trist. No cal dir que en un context de minorització com el que hem de suportar, el poder de la televisió per a normalitzar la nostra llengua és clau --encara que em fastigueja el poder de la tele en general. En aquest sentit, sempre recorde els meus amics de barri quan m'asseguren que van aprendre valencià amb Son Goku, Arale o Musculman. Ja siga a TV3 o a Canal 9. Doncs ara, trenta-dos anys després de la primera llei que legalitzava la nostra llengua, el panorama és ben curiós. Malgrat que tenim desenes de canals a la TDT, els progenitors militants com el meu amic han de connectar el portàtil a la tele i posar-los vídeos de YouTube en català. Però quants n'hi ha que en tinguen voluntat, temps i ganes?


Com sabeu, aquesta és una de les conseqüències immediates a què ens han abocat els qui ens han apagat TV3 i RTVV. Per bé que també n'hi ha alguns altres que ja vam assenyalar en aquest article. Doncs bé, amb l'arribada a les corts de la ILP en defensa d'una Ràdio i Televisió públiques i en valencià --avalada per noranta mil signatures--, la dreta sucursalista que ens governa s'ha tornat a parapetar en la demagògia habitual. Conscients de l'error tàctic que cometeren amb el tancament de RTVV, ara volen aprofitar el fruit de la societat civil per mirar de redreçar el càlculs electorals propis. El procediment és el mateix que van aplicar al congrés espanyol amb la ILP per a la dació en pagament, impulsada per la PAH: han permès que es debatera i ara la volen aprovar amb una rastellera d'esmenes que no solament la fan inviable, sinó que pretén legitimar el seu model nefast i deixar-los com els pobres defensors impotents de la tele i la ràdio pública.


L'estratègia no és nova. És la que utilitzen els franquistes reciclats a tot l'estat: els qui anaven contra de la constitució ara en són els fanàtics; els qui dinamitaven els estatuts ara s'embolcallen en les seues limitacions; els qui abominaven els mitjans públics en llengua pròpia ara ens volen fer creure que sempre els han volguts i que es troben obligats a tancar-los --després d'haver-los saquejat-- per a salvar escoles i hospitals. De la mateixa manera, els qui reprimeixen les mobilitzacions populars després se n'adjudiquen les fites. O, en versió valenciana, els qui sempre han atacat qualsevol avenç per a dignificar el valencià, ara s'omplen la boca en defensa de 'las señas de identidad'. Mentrestant, nosaltres continuem pagant els plats trencats. I ens les hem d'empescar perquè els nostres fills puguen viure i créixer amb la llengua dels seus avantpassats.

Editorial