Conte informal de Nadal

Un Nadal més, la família X es reunirà ara a casa dels uns, ara a casa dels altres, per ingerir un menú hipercalòric de caire tradicional. Cap branca de l'estirp no vol ser menys que l'altra, i passat Reis ja faran règim: dietistes rai, i nutricionistes i complements purgants. La iaia ja fa molts anys que no diu acaba-t'ho tot, que els negrets de l'Àfrica passen fam: els fills ja són grans, tenen criatures pròpies i una vegada l'any les porten a una gran cadena de supermercats per comprar paquets d'arròs per al Banc d'Aliments. Els joguets del tió els comprarà en una botiga de comerç just i pagarà amb la targeta de la caixa. Puta caixa, eh.

Entre els parents entaulats, una parella serà més feliç del compte: ahir els va tocar la loteria espanyola, la que diuen que no compren mai perquè és un tribut de l'estat, però agafa un dècim del bar per si hi cau la grossa, que un Antonio no ens el faran. Ja tenen mirat un terrenyet a la costa, però s'ho empassen amb un vinet d'una denominació d'origen forana, perquè ells són de quilòmetre zero, però el vi, el costum, ja se sap. Imagina't que se'ls escapa que són milionaris: els germans esperaran un gest, els cosins potser un altre, i si et descuides adéu xalet amb vistes al mar. Que la gent, quan veu que en tens de calents, et miren d'una altra manera, per l'interès et vull Andreu, i els nebots els han sortit de la CUP i els vindran amb el repartiment de la riquesa i tal i tal, i a sobre el pare de les criatures encara busca feina, que és universal que els has de donar una canya de pescar.

Per Sant Esteve, la cosina doctoranda vindrà de Boston i el cosí sobradament preparat de Califòrnia, i entre caneló i caneló demanaran que què, el procés, i descobriran que la tia 'psoecialista' que de vegades votava Iniciativa i els oncles falangistes que s'havien fet de Ciudadanos conflueixen ideològicament en un partit nou que es veu que no és partit i que es diu Podemos, i tots plegats els explicaran que Espanya es girarà com un mitjó i que la dèria separatista passarà com ja van predir el Nadal passat..., i l'altre, i l'altre, quan Fernández Díaz denunciava al món que les famílies catalanes es tiraven els plats i els torrons pel cap. Quines exageracions, diran tot rient als nebots de l'exili: si els plats i els torrons pel cap només se'ls tiren els 'indepes'! I tot seguit els convidaran a brindar amb el cava 'pels pròxims cent anys junts'.

En efecte: a l'altre cantó de la taula, els sobiranistes trauran fum en una proporció parlamentària: els uns criticaran Mas perquè no cedeix, i els altres criticaran Junqueras perquè no cedeix, que només miren pels interessos partidistes, que ells ho haurien arreglat en dos dies, mecagoncony, què costa fer una llista conjunta - llistes separades si l'objectiu és clar, quan fa deu anys, sobre les mateixes estovalles, els mateixos parents es discutien que si la casa del poble s'havia de reformar abans de vendre-la per demanar-ne més, o si l'havien de vendre ràpidament perquè els preus ja començaven a baixar. I avui la casa, devaluada i desballestada, encara està per vendre i per reformar, que els va trucar una veïna que li fa l'efecte que hi han entrat ocupes i ves si al final no l'hauran de tapiar.

Aquest conte no té moral perquè la vida de debò tampoc no en té. La família X s'intercanviaran amb un somriure els regals que van comprar-se remugant, perquè a mi què m'importa què li pot agradar al sogre o què li pot fer servei. Les cunyades que no es parlen es faran dos petons i els cunyats competidors s'acomiadaran amb una esportiva abraçada. Els xiquets tornaran a donar sentit a fer el paper —que contents que estan els avis— i els pares s'esperaran a ser al cotxe per comparar-los amb els cosins. Els adolescents sortiran a fer un beure al vespre, cordialment: encara no tenen edat de tractar amb notaris ni d'amagar-se secrets. Estimades famílies, estimats valents, fins l'any que ve.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Aquest conte no té moral perquè la vida de debò tampoc no en té.