Caçadors de paraules

El dilluns al vespre Roger de Gràcia ens mostra a TV3 les paraules que ha caçat. El 'mindundi' té punteria: fa un programa fresc, divertit, àgil i entretingut. Fins i tot una mica 'gamberro', com diu ell mateix. Pel meu gust, Roger de Gràcia és hereu de l'estil de Miki Moto sense imitar-lo, amb personalitat pròpia. Després d'aquesta, la millor lloança del programa que se m'acut és que passa volant. Els trets van seguits i té ritme. No te n'adones i ja apareixen els crèdits finals. Però la cosa més destacable del programa, desgraciadament, no és la qualitat, sinó que ens mostra el país sencer. Això de traspassar les artificials fronteres autonòmiques és una revolució que, a la nostra, fins ara, semblava reservada als núvols dels homes del temps.

'Caçadors de paraules' és un programa sobre llengua i hauria estat pecat capital d'aturar-se a Amposta o de no fer un salt fins a les Illes per comprovar com l'idioma comú té agradables i sonores diferències. Ara, de més verdes n'han madurat i continuen podrint-se encara. Per exemple: no he entès mai per què TV3, quan parla de futbol, que ho fa sovint, tracta el Mallorca, el Vila-real o el València igual que el Saragossa i el Sevilla. I una que m'ofèn particularment: algú em pot explicar per quins set sous el 3/24 i Catalunya Informació transmeten en directe les conferències de premsa posteriors als consells de ministres del govern espanyol? La majoria de vegades ni s'hi esmenta Catalunya. Són, això sí, una dosi a la vena de marc de referència espanyol insuperable.

No ho oblidem mai: els mitjans de comunicació de masses són els grans instruments de construcció del marc de referència d'un país. La família elabora imaginari col·lectiu d'una manera artesanal, l'escola fa produccions limitades i els mitjans de comunicació fabriquen en sèrie. Si Roger de Gràcia ens mostra un pastor de l'Alguer que parla català, un jugador de pilota valenciana, la matança del porc a Mallorca i un retrat de Felip V de cap per avall a Xàtiva, ens dibuixa un país determinat. Quan Buenafuente convidava un artista espanyol darrere un altre al seu 'Una altra cosa', en dibuixava un altre de diferent. Era, efectivament, una altra cosa. L'altre dia, a un autobús ple d'escolars, uns adolescents jugaven a imitar Francesc Macià el dia que va proclamar la República. La causa no era la sisena hora, i encara menys la tercera: era l'hora de 'Polònia' de la nit abans. Poca broma. La feinada que té un mestre per a aconseguir que els seus alumnes s'interessin per Macià.

La llàstima és que programes com 'Caçadors de paraules' siguin, encara, una illa al mig de l'oceà. Si proliferessin una mica i formessin, si més no, un arxipèlag, em fa l'efecte que, de passada, els valencians i els illencs que malden per veure TV3 s'hi reconeixerien una mica més.

mestruch@correu.mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet