La manipulació de la primera víctima d’ETA

Hi ha una foto dels anys 30 d’un pintoresc grup de soldats mostrant a la càmera uns quants caps tallats. L’any 1938, en plena guerra, la foto va ser publicada al Corriere della Sera per denunciar 'la crueltat abjecta dels comunistes'. Poc després L’Humanité va denunciar aquesta versió proclamant que era de la guerra del Rif, de legionaris ensenyant els caps de quatre marroquins. La foto també va ser atribuïda als franquistes. Pura propaganda.

Manipulant la víctima tot el relat es canviava. Amb els anys, la història, que es basa en fets comprovables i no pas en suposicions, ha posat en evidència la manipulació i, de retruc, els manipuladors.

Penso sovint en aquesta foto, quan sento parlar de les víctimes d’ETA. En alguns casos, se’n parla amb rigor, situant la qüestió en el punt just que pertoca en aquest moment del procés, però en uns altres, se’n fa una utilització política roïna. La pitjor immoralitat és la manipulació de la primera víctima d’ETA. L’organització i els historiadors han establert, de sempre, que la primera va ser el guàrdia civil, José Pardines, en un tiroteig; i la segona, el conegut policia torturador, Melitón Manzanas, l’any 1968. No obstant això, de fa uns anys, s’ha anat construint la mentida que fou la nena de vint-i-dos mesos Maria Begoña Urroz, per l’explosió d’un artefacte, el 27 de juny de 1960, a l’estació Amara de Donosti.

Aquella bomba va ser col·locada, com algunes més que van esclatar llavors a tot l’estat, pel DRIL (Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación) que les va reivindicar. ETA tot just balbucejava. No tenia capacitat operativa per a actuar a tot l’estat. No m’estendré en detalls, ja ho vam explicar en un llarg reportatge fa uns quants mesos (primera víctima d’ETA), quan ens vam fer ressò d’una investigació exhaustiva de la periodista Ainhoa Oiartzabal a Berria. La conclusió és que no hi havia cap prova per a atribuir la bomba a ETA, i sí al DRIL, que havia reconegut el fet, corroborat pels periodistes i historiadors que havien investigat el cas, entre els quals em compto. Uns quants mesos després l’autora del treball va guanyar el premi especial de periodisme en èuscar Rikardo Arregi, convocat per l’Ajuntament d’Andoain, amb la col·laboració del govern basc.

Doncs bé, per més que el macroreportatge de Berria posés en evidència la manipulació de la primera víctima d’ETA, els manipuladors han continuat insistint-hi. Sense aportar més proves que les seves suposicions, ja elevades a categoria de certesa. Després de l’anunci de l’abandonament definitiu de la lluita armada per ETA, els principals diaris de l’estat, comptant-hi El País i La Vanguardia, han persistit a atribuir a ETA la mort de la nena l’any 1960.

Per què? Manipulant la primera víctima tot el relat històric es modifica. No és pas igual una nena de vint-i-dos mesos, encara que hagués estat un accident, que un guàrdia civil, o un torturador feixista. L’objectiu de la tergiversació històrica és d'embrutar l’origen antifranquista de l’organització i deixar un relat històric alterat i acordat a les intencions polítiques d’avui.

Això no obstant, diumenge hi va haver una notícia curiosa del govern espanyol.

El País, que va impulsar la falsa teoria en un extens reportatge dominical, el 31 de gener de 2010, titulat 'La primera víctima de ETA', amb l’avantítol 'Atentados contra niños', informava que el govern reconeixia i indemnitzava la família de la nena Maria Begoña, com a primera víctima del terrorisme, sense concretar res més. El redactat feia: 'Hi ha estudiosos que atribueixen la bomba d'Amara, com tantes que van esclatar a la mateixa època, al Directorio Revolucionario Ibérico de Liberación (DRIL), d'ideologia anarquista'…. I 'al govern, li és indiferent l’organització que va col·locar la bomba que va matar la criatura. En té prou de saber que, a la llum de les investigacions de la policia, és ben clar que fou víctima d'un atemptat d'aquesta mena, independentment de si va ser d’ETA, del DRIL o d’un altre grup desconegut.'

El govern, tot i que ara no atribueix l’atemptat a ETA, cosa que ja és un pas, encara no ha desautoritzat la falsa versió oficial, amb les conseqüències que implica. De fet, va ser José Bono, president del congrés espanyol, qui va atribuir oficialment la responsabilitat a ETA quan, a inicitiva de les associacions de víctimes, va declarar el 27 de juny (data de la mort de la nena) dia de les víctimes del terrorisme. Això no ha estat desmentit oficialment.

Si l’estat, El País, La Vanguardia i alguns més, no rectifiquen la falsa versió oficial, serà evident que tenen interès a afavorir la perversió ètica de la manipulació de la primera víctima i, per tant, del relat.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L’objectiu de la tergiversació històrica és d'embrutar l’origen antifranquista de l’organització i deixar un relat històric alterat i acordat a les intencions polítiques d’avui.