Confiança.SÍ - Confiança.NO

És possible que vós, amable lector, sigueu un d'aquells patriotes que, es porti com es porti el Procés^TM, sempre ho faríeu diferent. D'aquells que divendres, quan els UDCCDCERCICVEUIACUP van explicar que continuaven units per a encarar el 9-N, vàreu tenir un disgust de la mida del de l'acord de la 'data i pregunta'. Doncs jo us diria que no estigueu trist, que encara queden dies i poden passar moltes coses. De fet, ja en comencen a passar, amb goig dels qui ho farien més bé, i segur que no faltaran moments de glòria que obrin els ulls dels 'indepes' del lliri a la mà, pobres idiotes, que mira que els heu dit i redit que tot aquest teatre és un frau.

Servidora, per exemple, encara és pitjor que els del lliri: no tinc ni idea de com s'ha de fer per driblar la maquinària brutal de l'estat espanyol i, de sotamà, tenir preparada la hisenda pròpia, garantits els sous dels funcionaris, la sanitat i les pensions, guanyat el reconeixement internacional i què sé jo quantes coses més que, com que sóc un sabatot, em tenen acomplexada davant els milions de savis d'aquest país que veuen claríssim com i quan ens la fotran els UDCCDCERCICVEUIACUP, UDCICV amunt, UDCICV avall. Perquè els UDCCDCERCICVEUIACUP es juguen el propi futur i el dels seus fills per la poltrona, això ho sap tothom qui ho sap tot. I qui es pensi que tant de secret no és per a trair 1.800.000 persones, 920 ajuntaments, 37 consells comarcals, 4 diputacions provincials i enfonsar-se la reputació durant deu generacions, és que el lliri li va curt.

Així doncs, entre els qui volem votar, el Confiança.SÍ - Confiança.NO és un sub-referèndum que es troba en campanya permanent. La històrica desconfiança dels 'indepes' envers nosaltres mateixos és, ara per ara, l'única carta sensible que ens coneix l'estat espanyol, despistat de mena en aquest afer. Els de la Confiança.SÍ s'han avingut que de moment no n'hem d'ensenyar més, de cartes sensibles. Els de la Confiança.NO exigeixen totes les cartes al descobert i les mànigues arremangades. La desconfiança promet, i molt, al nostre adversari, i la polarització entre la parròquia 'indepe' és un factor amb què haurem de comptar fins al final, perquè per a guanyar hi hem de ser tots, a petons o barallats. Dit això, me'n vaig a regar el lliri i torno per acabar.

L'espectre UDCCDCERCICVEUIACUP és un fenomen de la física que no sé si valorem en tota la magnitud: un joc d'equilibris que se sosté miraculosament entre dos pols oposats que es repel·leixen, i que representa des l'estratègia de les corbates i els despatxos fins a la desobediència de les acampades i les assemblees, passant per un o dos marejadors de perdius i, com a prova del cotó, uns revolucionaris capaços de dir mafiós a Pujol a la cara i que no s'estan per hòsties. Podem fer-ho més difícil, sí, perquè som catalans i és la nostra naturalesa, però ha de valdre molt la pena. En tot cas, la independència no vindrà com voldràs tu, ni com voldré jo, ni quan vulguem cap de nosaltres: és una simple qüestió de probabilitats. Però arribar, arribarà: l'impuls ja té massa força. I m'hi jugo el lliri que a l'hora de la veritat hi serem tots: els savis i els ignorants.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

La independència no vindrà com voldràs tu, ni com voldré jo, ni quan vulguem cap de nosaltres: és una simple qüestió de probabilitats. Però arribar, arribarà.