Opinió
-
Cupons per a anar a l'infern
Josep Albinyana
26.03.2010
-
'Best places to jump'
Joan Roma
25.03.2010
-
Desinforma que desinformaràs
Marta Rojals
22.03.2010
-
Quan van mal dades, en cinc seqüències
Marta Rojals
17.03.2010
-
La MAT no ho hauria arreglat pas
Joan Martí Colomer
16.03.2010
-
Impunitat
Josep Albinyana
11.03.2010
-
La neu al Twitter
Oriol Lladó
10.03.2010
-
Neu de març
Marta Rojals
09.03.2010
-
Ortografia viària
Josep Albinyana
04.03.2010
-
Amb el teatre valencià
Xavi Sarrià
03.03.2010
-
Alta Costura
Marta Rojals
02.03.2010
-
L'esperança de l'escola
Albert Dasí
23.02.2010
-
Abans i després de Sinera
Oriol Izquierdo
22.02.2010
Marta Rojals
07.10.2013
Trobaré l’amor?
Els dependentistes volen que siguem Sandro Rey. Dia sí, dia també, ens exigeixen que els donem tots els detalls del futur estat català, sense vacil·lacions. Seuen davant nostre i ens demanen: trobaré l'amor?, trobaré feina?, em tocarà la loteria? Ei, i no tan sols això, eh?: també volen que els especifiquem quants milions els tocaran, si la feina que trobaran tindrà catorze pagues o quinze, i l'horòscop i el color dels ulls del futur amant. Home, com a espectacle està bé, però és una trampa que no va enlloc.
Oh, i és molt bonic. Quan els parles de tendències, de probabilitats, de potencials, quan els treus estudis de viabilitat fets per economistes, juristes i experts en política internacional, se t'aixequen de la cadira i t'agafen per les solapes: tot això són especulacions, conjectures, suposicions!, jo vull dades, proves, fets reals! I aleshores penses que això que et demanen encara és més impossible que la 'tercera via': volen que busquis una màquina del temps, que viatgis fins al 2050 i que en tornis amb un informe sòcio-econòmic exhaustiu de mil fulls per una sola cara, amb Arial 12 i a doble espai. Sí home, puja aquí dalt i balla.
Exagero, com sempre, però tampoc no tant. És curiós que aquests dependentistes que ens reclamen tothora informació 'clara' i 'precisa' sobre la futura Catalunya independent no trobin exigible la mateixa claredat i precisió sobre la futura Catalunya dependent. Més trampes, va, que tenim el dia: quan ens descriuen al mil·límetre les set plagues de la independència com qui veu una pel·lícula en HD i 'dolby surround', aleshores ja no són conjectures ni especulacions, nooo: és que ells tenen una bola de vidre que és tecnologia punta, 'oigue': fabricada per la NASA en persona. Res a veure amb la bola casolana de vidre bufat que fan servir els 'indepes' innocentots i sentimentals. És clar - és clar - és clar.
Ara seriosament. Qui vulgui fer de vident, que en faci, però que sigui professional. En aquest sentit, el Col·legi Oficial d'Endevins i Quiromàntics de Catalunya és prou clar: quan hom pronostica un mal, si no és de morir, el client té el dret de saber que pot canviar el seu destí. Per exemple, als indecisos sobre la independència, no s'hi val a anar-los amb la por que 'us arruïnareeeeu', 'us faran fora d'Eurooopaaa', 'us haureu de confitar les botifarreees', i au, caixa cobri i adéu-siau. No, mal fet. El vident professional no es precipita, sonda la bola fins al fons, fa una altra tirada de cartes i 'ui, un moment, ara ho veig més clar: és l'estat espanyol que farà mans i mànigues perquè us arruïneu, perquè us expulsin d'Europa, perquè us boicotin els productes'. Així sí. La feina ben feta és la que té futur.
Doncs avís als indecisos: pels mitjans corre molt de vident de pacotilla que ens vol convèncer que no serem capaços de caminar sols, que ensopegarem, que caurem, perquè som uns ànecs que no ens sabem tenir drets. Però també hi ha professionals que van més enllà de la superfície: són els que ens adverteixen del peu negre que ens pararà la traveta al quilòmetre u, dos, cinc, deu, al vint, al vint-i-cinc i més n'hi hagués, i que no descansarà fins que no ens vegi a terra. Sabent-ho, ja podem canviar el destí: es tracta de tenir els ulls ben oberts, de veure venir el peu, i de saltar més amunt encara.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015