Opinió

 

<53/88>

Andreu Barnils

21.12.2009

Conte de Nadal

Aquesta és una història de Nadal explicada per un nano que va amb el cap pelat i el cos ple de tatuatges. Sembla un skin-head, un skin-head particular: no beu alcohol, no fuma tabac i és vegetarià dels estrictes. Ni menja carn ni toca el peix. No menja sinó verd i per això, suposo, tot li és fibra.

'Va passar una nit de Nadal, d'ara fa un any. L'empresa feia vaga, la nit era freda i a fora plovia. Els del piquet es troben l'esquirol. Els uns en vaga, i l'altre que volia treballar. Tensió que es dispara: 'Van fotre el cordó aquest que foten els mossos, perquè no et puguis moure. Si tu ets, jo què sé, cinquanta paios aquí, ves que ho volten tot. No pots sortir. I plovia, i un dels companys ves que anava amb un paraigua obert, comença a haver-hi empentes i fot-li, però no passa res de l'altre món. I de cop i volta, jo no sé si va picar una mica amb el paraigua un antiavalots, que va amb els casc, que va amb tot..., però la qüestió és que els mossos l'agafen i li foten un pallissot, se l'enduen cap endins. A la furgoneta.

El continuen estovant dins la furgoneta. Això m'ho va dir després. Se l'enduen a les Corts. El tenen tota la nit allà. El nano em deia, diu: tu no ho saps pas, tenia l'esquena feta un nyap. De fet, tenim un vídeo quan va sortir, amb l'esquena tota marcada. Total, ve el forense. I el forense diu que no té res, vostè no té res. Només hi havia un mosso que semblava una mica humà i va dir 'Home, aquí a l'esquena té una mica...' Però res, el forense va dir, vostè no té res.

'És fàcil d'entendre, no? Tu imagina't que treballes de forense, que ets el que mira els paperots dels lesionats per als qui paguen els mossos. Tu vas cada dia allà i veus els mossos cada dia. Vull dir..., què has de fer? 'Ui sí, le ha roto esto, esto y esto'. Esclar, el mosso al cap d'un quant temps de veure't dirà: 'amiguuuu, què fem?' Saps? Funciona així. Funciona, així. En total, passa el Nadal allà dins.

L'endemà, Sant Esteve, l'advocat d'ofici li diu, 'Ara quan surtis te'n vas a la Pere Camps i que et facin un altre informe mèdic i després fas la denúncia als mossos.' I ho va dir amb tanta mala bava que ho senten els mossos i en lloc de deixar-lo sortir, no el deixen sortir: 'Pera, te quedas aqui otra vez.' No el deixen sortir perquè diuen, 'si aquest va a denunciar, denunciem-lo nosaltres a ell també'.

Llavors es creuen les denúncies. Ell denuncia els mossos, els mossos el denuncien a ell! A ell! Els mossos diuen que ell els ha trencat una tíbia i un no sé què. Una animalada. Una animalada, Andreu. L'hauries de veure, el nano. Un paio que és així, sats? –i em fa veure que parlem d'un metre i mig d'home. 'Ei, Andreu, que és d'amics de la bici. És un hippy, nen. Creu-me, és d'amics de la bici! Aquest, què vols que hagi trencat?!'

Buenu, saps quant li demanen per aquell Nadal? Cinc anys de presó. Cinc anys de presó i sis mil euros. I què ha dit la nostra advocada? 'Nano, accepta, arribem a un acord amb ells, que t'ho rebaixin a dos anys i els paguem els sis mil euros.' Jo deia a l'advocada: 'No em diguis que no podem guanyar aquest judici! És increïble! Però el company està tan acollonit que ha dit que avall va.'

O sigui, i aquest és el conte de Nadal, que hauràs de pagar sis mil euros a dos paios que t'han fotut una estomacada. És això, no, que volies? Un conte moral. El conte moral que diu que el mosso es treu el plus pallissa. Sis mil euros. I el plus els arriba per Nadal.

Ara, ell em va explicar el seu cas: avui a les onze del matí el jutgen i li poden caure quatre anys de presó. L'acusen de danyar l'honor i la intimitat d'unes persones. Es veu que va fer públic un enregistrament on se senten uns directius de l'empresa d'autobusos de Barcelona, TMB, parlant entre ells per telèfon, i com planegen provocar un conductor d'autobús. Provocar-lo perquè tingui una sanció més forta. Ni l'enregistrament és tanta cosa (total, dos caps fent embulls) ni crec jo que la gent hagi de passar quatre anys a la Model per haver-lo difós. Per això també el publico jo.

Editorial