Tots els polítics són iguals?

És infinitament decebedor de veure com s’alcen cortines de fum en un moment en què cal exigir rigor i responsabilitats, més que mai. Una. Parlen de vexació i de dignitat dels detinguts, uns senyors, il·lustríssims, que, segons tots els indicis, han vexat les lleis de la democràcia, des de dalt de tot, espoliant, en benefici propi, il·legalment i fraudulenta, els diners públics. Francament, que apareguin emmanillats o no, com tots els detinguts del món, em sembla del tot anecdòtic. Dues. Des que ho va dir Montilla, s’ha estès com una plaga una obvietat de l’alçada d’un campanar: tots els polítics no són iguals. Com hi ha món! És clar que no n’hi ha dos d’iguals. Ni de polítics, ni de castanyeres. Ara, el silenci i la passivitat sí que els fa iguals, corresponsables, traïdors de la confiança que han rebut d’una part del poble, que ara els demana a crits acció, lleis, gestos, neteja i, sobretot, transparència i informació. Tota.

Si és veritat que tots els polítics no són iguals, que ho demostrin. És la seva obligació. Que la justícia no els citi a declarar, no vol dir que tinguin el dret de callar. Que Maragall expliqui què volia dir amb el tres per cent. Que Pujol i Colomines diguin allò que amenacen de dir i no diuen. Que ens expliquin quins diputats van mirar cap a una altra banda, al Parlament de Catalunya, l’any 2007, quan el Síndic de Comptes va presentar un dictamen sobre greus irregularitats observades a l’Ajuntament de Santa Coloma. Que ens expliquin per què no van actuar. Per què CiU va demanar explicacions i després se'n va desdir. Que ens expliquin per què, quan el Síndic va alertar, també, d’irregularitats al Palau de la Música, ningú no en va fer cas. Que demanin al Síndic i facin pública una relació de dictàmens similars que hagin estat ignorats, qui els ha ignorats i que expliqui per què. Que ens expliquin per què, o sota l’empara de qui, la meitat dels municipis de Catalunya no porten a la Sindicatura els comptes anuals que, per llei, han de presentar. Que ens expliquin com és que el Parlament i el govern de la Generalitat ho permeten. Que ens expliquin què en sap de tot això, l’Institut Català del Sòl, és a dir, la Generalitat. Que ens diguin quan pensen corregir a fons la llei de finançament de partits, la llei de fundacions i la llei electoral. Que ens expliquin com s’ho fan per desactivar els mecanismes de control que el sistema estableix. I com s’ho fan perquè ningú no ho denunciï quan toca. Prou cortines de fum.

Si continuen sense reaccionar, ni prendre mesures dràstiques i urgents, si continuen practicant la llei del silenci o movent falses polèmiques per distreure l’atenció del gran frau, potser arribarem a la conclusió que s’assemblen massa, els uns als altres. Iguals, emperò, no ho són. No. Cadascun té el seu arquitecte, els seus periodistes, el seu assessor d’imatge, el seu cuiner, la seva immobiliària, la seva fundació, la seva ong, i la seva cort d’estrafets, bufons esdentegats, arlequins tinyosos i captaires bornis, que dansen al voltant seu, i no es cansen de repetir: 'Do és vedidat! Dots els podítics do són iduals!'

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet