La venjança

El patriota del la Gran Nación de tres mil anys obre el Google, agafa aire, i comença a picar ‘boic-pro-duc-...’ En un pensament, la màquina ja li suggereix ‘boicot productos catalanes listas’, i seguidament el mateix tal-tal-tal però acabat en 2012, 2011, 2010 i 2009. Només falta que hi figurin els catàlegs de ‘primavera-estiu’ i ‘tardor-hivern’, i ja ho tindríem tot. Clica ‘listas 2012’. Està animat: avui comença.

Abans d’anar al súper, contrasta el 'tengui-falti' de la nevera amb la llista negra dels productes ‘nazionalistes’-judeomaçònics-radicals que li ha proporcionat una simpàtica web. Per a la resta, s’embutxaca les ulleres de mirar de prop. Que no li passi com el dia que la seua filla li va haver de dir que els espàrrecs de Navarra que havia comprat eren ‘made in China', i que aquelles escopinyes de ‘Las Rías’ tenien passaport neerlandès. Aquest cop no escatimarà precaucions: el producte català pot ser on menys s’ho espera. I si convé, més val un envàs ‘roto’ que ‘rojo’.

Hi ha boicots que són més fàcils, perquè no cal repetir-los cada dia. El nostre boicotador conscienciat, que posem que és de Valdecañas, entra com John Wayne a la sucursal de ‘La Caicsa’ de Valdecañas, es mira per sota el nas l’empleada oriünda de Valdecañas, fa picar la llibreta al taulell fabricat a Valdecañas, i demana que li cancel·lin el compte (contribuïdor a l’Obra Social de Valdecañas) perquè ‘Así aprenderán esos catalanes’. Mentrestant, en un despatx de Mordor, Barcelona, el president de l’entitat es fa les ungles mentre un assistent li canta els titulars del Financial Times. 

Però un boicot a mitges és de marietes, i el boicotador ho sap. Per això, la mateixa nit de donar-se de baixa a ‘La Caicsa’, lluny de descansar, ja torna a estar inquiet. Al llit, obre un ull, encén el llum, i es mira el coixí. El va comprar fa dos dies, amb el joc de llençols. I si són fets a...? En busca les etiquetes. No les troba. Es mira les sabatilles. El llum de la tauleta. El mòbil. Què no deu amagar, el mòbil? Un xip separatista de la UPC, com el que duia el ‘Curiosity’? El venjador de la pàtria ja està desvetllat. Sua. ‘A mí no me la dan esos catalanes’: demà a primera hora desmuntarà el cotxe nou i tornarà les peces desafectes al concessionari. 

L’endemà al matí l’heroi de Valdecañas arriba tard a treballar perquè no solament té el cotxe desballestat al garatge, sinó que ha hagut de buscar per internet si la seua Mexpresso tenia components catalans. A l’hora del vermut, a la taverna, es mira de reüll la tapa d’amanida russa. La pastanaga..., la maionesa..., les olives.... Perquè, la seua neboda, la que viu a Mollet, on era que treballava, en una casa de pèsols o de cigrons? O només en feien els pots? O eren els taps? El senyor Màster de l’Univers del boicot, que tenia la idea de fer un cigaló d’Osborne, demana unes herbes i un paracetamol. No té ni esma de preguntar-ne la marca. Bé, per un dia no passarà res.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

En un despatx de Mordor, Barcelona, el president de l’entitat es fa les ungles mentre un assistent li canta els titulars del Financial Times.