Opinió
-
Jordi, el barber tunisià
Xavier Montanyà
24.11.2010
-
Perill al delta del Níger
Xavier Montanyà
17.11.2010
-
Santa i Catalana Hòstia
Xavier Montanyà
09.11.2010
-
Carta al director del Museu d'Història de Catalunya
Xavier Montanyà
03.11.2010
-
Ens prenen per imbècils?
Xavier Montanyà
27.10.2010
-
L’any de la visita del papa
Xavier Montanyà
20.10.2010
-
Dels Banana Boys als Pink Flamingos
Xavier Montanyà
13.10.2010
-
Sospitosos habituals
Xavier Montanyà
07.10.2010
-
Guillem, un any més
Xavi Sarrià
16.04.2010
-
El Twitter de Joan Fuster
Josep Albinyana
07.04.2010
-
Primaveres
Marta Rojals
06.04.2010
-
Flux i reflux del talent
Juli Peretó
30.03.2010
-
Jo abans prenia notes
Oriol Lladó
29.03.2010
Marta Rojals
07.11.2011
El Facebook que ens ha matriculat
L’agost passat, el col·lectiu ‘hacktivista’ Anonymous va anunciar que el 5 de novembre es carregaria Facebook, que acusava de fer d’espieta per als ‘lobbies’ del poder. Més tard, uns altres Anonymous van desmentir l’amenaça, atribuint-la, presumptament, a uns dissidents del grup. Els confiats van considerar que, com a bon moviment d’esquerres, els emmascarats ja eren immergits en l’espiral de la maduresa revolucionària, a saber: la de les escissions, divisions i reencarnacions de les essències essencials. Els desconfiats, pel seu cantó, van sospitar que l’anunci era un bluf, i ara se’n vanten.
Sigui per això, sigui per allò altre, el fet és que ha passat el fatídic dissabte i Facebook encara belluga. Paradoxalment, també belluga la pàgina que uns tals Anonymous hi tenen allotjada, i, re-paradoxalment, aquesta pàgina (que no sabem si correspon a la branca autèntica o a una de sucre), en dos dies s’ha anat emplenant de missatges d’indignats usuaris de Facebook queixant-se que encara existeixi l’invent, o acusant el grup de no tenir collons, o de no tenir paraula, o etzibant-los cops baixos com que tenen un cosí que ‘hackejaria’ millor que no ells. Un festival de l’absurd en tota l’esplendor, vaja.
Els més de 800 milions d’usuaris de Facebook (dels quals la meitat hi entren diàriament), formen la comunitat virtual més gran del planeta. Els rondinaires, si volen, poden substituir ‘comunitat’ per ‘banc de dades’, adherint-se així a la denúncia dels suposats Anonymous dissidents. Tant se val. La gesta més meritòria d’aquesta xarxa és que 800 milions de persones s’hagin prestat voluntàriament a un safareig global que, si hagués estat per força, hauria originat manifestacions, vagues generals i la intervenció del Tribunal penal internacional de l’Haia. I ja no cal tornar a parlar dels anti-Facebook que són al Facebook, perquè el cas és digne d’estudi. Total, que, al costat d’aquest misteri, el de la Santíssima Trinitat és un joc de parvulari.
El nostre Ciberflautista d’Hamelin ha demostrat tenir un potencial massa sucós per a qui el sàpiga aprofitar, i qui sigui que mana al món es guardarà prou de permetre tan magna pèrdua per la cosa aquesta de la intimitat. De moment, un dels potencials que diem és el de generar un debat continu sobre la qüestió, fet que, als amos del planeta, ja els deu anar bé. Vull dir que ja els deu anar bé que ens pensem que la nostra exposició íntima i personal només depèn de si som tan babaus de penjar-la al Facebook.
Així, entretinguts com estem amb la polèmica facebookaire, ens oblidem que, per exemple, els simpàtics Google, Gmail i família, amb les seues lletres de coloraines, ja fa una centúria que ens personalitzen la publicitat, i no deu ser perquè tinguin llogat un equip de mentalistes capaços d’endevinar per què en tal moment concret ens podria venir de gust tal massatge tailandès d’oferta. Per tot això, m’hi jugo un pèsol que mai no ens faltaran herois emmascarats que, de tant en tant, sortiran en defensa de la nostra indefensa intimitat. Herois justiciers ('We are a legion') que sortiran de qui sap on per recordar-nos periòdicament que són ‘els bons’ de la pel·lícula, i, és clar ('We don’t forgive. We don’t forget'), que Facebook n’és el dolent. S’admeten apostes.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015