Opinió
-
Jordi, el barber tunisià
Xavier Montanyà
24.11.2010
-
Perill al delta del Níger
Xavier Montanyà
17.11.2010
-
Santa i Catalana Hòstia
Xavier Montanyà
09.11.2010
-
Carta al director del Museu d'Història de Catalunya
Xavier Montanyà
03.11.2010
-
Ens prenen per imbècils?
Xavier Montanyà
27.10.2010
-
L’any de la visita del papa
Xavier Montanyà
20.10.2010
-
Dels Banana Boys als Pink Flamingos
Xavier Montanyà
13.10.2010
-
Sospitosos habituals
Xavier Montanyà
07.10.2010
-
Guillem, un any més
Xavi Sarrià
16.04.2010
-
El Twitter de Joan Fuster
Josep Albinyana
07.04.2010
-
Primaveres
Marta Rojals
06.04.2010
-
Flux i reflux del talent
Juli Peretó
30.03.2010
-
Jo abans prenia notes
Oriol Lladó
29.03.2010
Marta Rojals
30.04.2009
‘La millor botiga del món’
Cada cop que l'obligació em fa passar per la Rambla, em congratulo que a Barcelona manin els 'ecologistes de debò'. D'aquí deu venir que encara s'hi mantinguin, en nom de no sé quina tradició, tot un seguit de parades des d'on una àmplia selecció de bestioles d'escata, pèl i ploma, poden gaudir en primera fila de l'espectacle d'una de les atraccions turístiques més concorregudes de la ciutat. Ja m'afiguro que a la regidoria de la senyora Mayol, hi hauria bufetades per a ocupar el lloc de les privilegiades bèsties, sobretot ara que ve la calor i s'acosta la més que possible celebració de títols del Barça, que diuen que aquest any promet.
Encara que sembli mentida, la Rambla no és el lloc ideal per a passar-hi el dia, comptant-hi la nit. Els 13.000 animals que s'hi han mort aquests últims sis anys, enxubats en aquestes botigues 'entranyables', ens en podrien donar fe. I és que potser no és tan idíl·lic restar nit i dia al rovell de l'ou amb les costelles clavades al reixat d'una gàbia que amb prou feines si et deixa tombar de cantó. Plogui, gebri o al bat del sol, els animals són exposats al brogit innegociable de centenars de milers de vehicles fumejants i d'una gernació contínua de turistes de sandàlia i mitjó. Per acabar-ho d'amanir, també els interrompen el subministrament de sol i aire corrent durant trenta-sis hores seguides pel descans setmanal de qui es guanya el sou a costa de la seua innocència. I gràcies que no hi hagi cap sarau entremig, perquè cap feram dels que s'hi venen no és configurat de manera que pugui tapar-se les orelles una nit de Sant Joan. Algú s'imagina un turment més assortit de detalls? Es veu que, els qui s'hi dediquen, pensen en tot.
Ara, si tenim en compte que l'ordenança sobre protecció, tinença i venda d'animals prohibeix d'exhibir-ne i comerciar-hi fora d'establiments aïllats i climatitzats, és evident que parlem d'una activitat delictiva. I, per si no fos prou la broma, ara també s'ha sabut que els amos d'aquests negocis llencen les baixes del gènere a les escombraries, driblant les ordenances de Medi Ambient, que obliguen a fer recollir i incinerar els animals cadàvers previ pagament de les taxes corresponents. L'incompliment d'aquesta llei també té premi, altrament els portaria a la ruïna: en menys d'un mes, s'han trobat al rebuig 166 animals, entre moixons, peixos, conills, hàmsters i tortugues. Aquí deixo enllaçat el vídeo per a qui tingui estómac. I es veu que els botigaires tampoc no s'hi miren gaire, que siguin ben bé morts: total, si amb prou feines belluguen la cua, deuen pensar, poc me'ls compraran, que la canalla vol alegria i moviment. Una mortaldat que arriba a aquests nombres només pot ser fruit de la desídia i la sequedat de cor. Jo no puc sinó malfiar-me'n, de qui ven rellotges i cada dia se li n'espatllen vint.
Doncs, tota aquesta vergonya que explico, l'ha feta pública la Plataforma Rambles Ètiques, juntament amb la iniciativa d'impulsar una mesura cautelar perquè es buidin les parades d'animals abans de les tradicionals celebracions a Canaletes. Per començar, no em sembla pas demanar massa. No s'entén que un ajuntament que és prou sensible per a dictar ordenances contra 'l'impacte en el paisatge urbà' de les botigues de souvenirs, es dediqui a fer els ulls grossos a la venda il·legal d'éssers vius estressats a la via pública. Però, ben mirat, tot lliga, perquè d'una ciutat que té el cinisme de declarar-se antitaurina mentre deixa fer curses de braus, què no en podríem esperar quan es proclama, amb tota la barra, 'la millor botiga del món'?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015