Kafka a Líbia

Els sis de Benghazi aviat sabran quina sort els espera, després de més de vuit anys de presó i de tortures. Aquest cas representa la tràgica decisió política de descarregar sobre uns innocents una cruel realitat: el desastre sanitari africà serveix de vehicle per a l’expansió de les epidèmies més mortals. La indiferència per aquest gravíssim problema sanitari és el teló de fons d’un malson judicial angoixant.

Cinc infermeres búlgares (Snejana Dimitrova, Nàssia Nenova, Valentina Siropulo, Valia Txerveniaixka i Kristiana Valtxeva) i un metge palestí (Ahmed Ashraf al-Hadjudi) esperen avui el veredicte del tribunal suprem libi. Són acusats de bioterrorisme, d’haver infectat amb virus de la sida i hepatitis C més de quatre-cents xiquets, tots atesos a l’hospital infantil al-Fateh de Benghazi a final de la dècada del 1990. Els sis cooperants arribaren a Líbia el 1998. Pocs mesos després, quan es declarà l’epidèmia infantil, foren detinguts. La policia obtingué les confessions sota tortura. Els ànims de les famílies afectades s’inflamaren quan el 2001 el coronel el-Gaddaffi va acusar els processats de conspiradors al servei de la CIA i del Mossad. Les demandes econòmiques a l’estat búlgar de les famílies dels xiquets malalts (ja n'han mort uns quaranta) equivalen, sospitosament, a la indemnització líbia per l’atemptat aeri de Lockerbie. Després de la condemna a mort dictada contra ells el 2004, el judici fou anul·lat gràcies a la pressió internacional.

El judici s’ha repetit enguany, però el tribunal no ha acceptat com a prova una anàlisi epidemiològica feta per dos científics reconeguts (Luc Montagnier de l’Institut Pasteur de París i Vittorio Colizzi de la Universitat de Roma), que indica que les infeccions són anteriors a l’arribada dels cooperants. El fiscal demana de nou la pena de mort per als sis acusats. D’una altra banda, fa uns quants dies la revista científica Nature va publicar unes anàlisis de filogènia molecular del virus de la sida i de l’hepatitis dels malalts que, novament, exculpen l’equip sanitari. Cent catorze premis Nobel han signat una carta en favor dels cooperants. Institucions acadèmiques britàniques, encapçalades per la Royal Society de Londres, han demanat el suport d’autoritats mèdiques i científiques internacionals per a evitar el que pot ser un assassinat d’estat. Una petició que, per desgràcia, ha tingut un ressò escàs, si més no al nostre país. Tant les institucions acadèmiques com els mitjans de comunicació europeus han restat gairebé immòbils davant aquest atac flagrant als drets humans. En canvi, hi ha hagut una gran mobilització internàutica.

Líbia, un país sota un règim dictatorial en què la tortura és norma (segons que denuncia Amnistia Internacional), també té un dels principals problemes de salut pública del tercer món: una precarietat absoluta d’higiene hospitalària, com si Pasteur no hagués existit mai. Un documental de Mickey Grant en dóna dades esfereïdores i en mostra imatges impactants (http://www.creativehat.com/deadly_injections.htm). Un 40% de les infeccions de sida de l’Àfrica són degudes a la reutilització de xeringues i d'agulles hipodèrmiques sense esterilitzar. La recollida de xeringues i agulles als abocadors i la venda que se'n fa al mercat negre és una tragèdia colossal de què rarament ens informen. A qui interessa que es perpetue aquesta indecència?

L’epidèmia de la sida a l’Àfrica s’ha comparat amb una carretera molt transitada de dues direccions: el sexe i la descura sanitària. Mentre organitzacions internacionals, governs i sectes religioses menen totes les accions i campanyes contra el sexe, travessar aquesta carretera mirant en una sola direcció és mortal de necessitat. I els sis de Banghazi són víctimes d’una cruïlla fatal entre l’obscena violació dels drets humans a Líbia i eixa macabra negligència sanitària que sega milers de vides humanes cada dia.

pereto@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet