Opinió
-
Bellesa
Marta Rojals
02.05.2011
-
Necropolítica
Xavier Montanyà
29.04.2011
-
Muntanyes regalades, de cocaïna
Xavier Montanyà
26.04.2011
-
Civilització
Marta Rojals
18.04.2011
-
El clatell d’Alcampell
Xavier Montanyà
13.04.2011
-
Naveguem
Marta Rojals
11.04.2011
-
O2
Marta Rojals
04.04.2011
-
Esmorzar a Tous
Marta Rojals
29.03.2011
-
La llei del silenci
Xavier Montanyà
23.03.2011
-
Fràgil
Marta Rojals
21.03.2011
-
Aquesta gent
Marta Rojals
14.03.2011
-
Stuart Christie contra Franco, encara
Xavier Montanyà
11.03.2011
-
National geographic
Marta Rojals
08.03.2011
Xavier Montanyà
05.05.2011
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Goodluck Jonathan, d’ètnia ijaw, fill del Delta del Níger, és el nou president de Nigèria, el primer productor de petroli africà i el vuitè del món.
És la primera vegada des de la independència, el 1960, que un cristià del sud guanya unes eleccions presidencials en aquell enorme país africà, de 150 milions d’habitants i 250 ètnies. És la primera vegada, en cinquanta anys –o en dotze des que es van acabar les dictadures militars, l’any 1999–, que els observadors internacionals consideren que les eleccions han estat netes. Per primera vegada un ijaw del Delta del Níger prendrà part en les reunions de l'OPEP. Per tant, és la primera vegada que l’empobrit i castigat sud de Nigèria, allà on hi ha el 75% del petroli del país, té possibilitats de posar remei a alguns dels seus mals endèmics, d’ençà que, havent perdut la guerra de Biafra (1967-70), el govern federal el va privar de tot el poder de decisió sobre les seves terres i riqueses naturals. Aquests darrers quaranta anys el Delta ha estat tractat com un país ocupat.
Això no obstant, hi ha rumors, que em confirmen fonts de l’interior, que en algunes zones hi ha hagut frau. En algunes circumscripcions Jonathan ha guanyat pel 90% o més. També hi havia rumors, fa un any, quan hi vaig ser, que l’ascensió política de Jonathan era deguda al fet que ja l'havia comprat la “cabal”, l’elit corrupta que dirigeix el país. Rumors, rumors...
Ara es veurà si Jonathan compleix les promeses imprescindibles per a fer justícia: federalitzar els beneficis del petroli, construir infrastructures bàsiques al sud, remeiar la desocupació juvenil, electrificar adequadament el país, establir una legislació ambiental i social que reguli l’activitat de les extractores, lluitar contra la corrupció... És una labor titànica, difícil en un país sotmès a unes inèrcies corruptes i antidemocràtiques i, sobretot, sotmès a les obscures maniobres de gran nivell internacional de les petrolieres i de les grans potències.
Ara, després de les eleccions, ha esclatat brutalment la violència a l’interior país. No és pas la primera vegada. En saber els resultats, grups de joves han causat matances i destrucció. Han cremat barris sencers. De moment, hi ha hagut centenars de morts i, segons les autoritats federals, 65.000 desplaçats. El candidat favorit del nord era Muhamadu Buhari, musulmà, que ja havia accedit al poder els anys 80, gràcies a un cop d’estat militar. L’elecció de Jonathan, i la violència postelectoral, han fet aflorar un fet evident: Nigèria és un país profundament dividit, d’ençà que el colonialisme britànic va establir-hi unes fronteres que, com a tots els països africans, no tenien gaire res a veure amb la realitat. L’afrontament no és pas religiós. És pel poder i la riquesa.
El Nobel de Literatura Wole Soyinka ha dit que la violència postelectoral era planificada. Goodluk Jonathan, en un discurs solemne, va comparar-la amb els fets terribles que van precedir la guerra de Biafra, saldada amb dos milions llargs de morts.
Reneix la ferida oberta de la guerra de Biafra? Hi ha perill que es repeteixi? Aleshores els hausa del nord van fer una matança de 20.000 ibos, del sud-est, que, com a reacció es va erigir en la República de Biafra, i va esclatar la guerra. Britànics i soviètics van fer costat a Nigèria. Els francesos, extraoficialment, a Biafra. La qüestió de fons era el petroli. Els interessos que la Shell no volia perdre i que potser Total, o alguns altres, volien obtenir. Aleshores la ingerència internacional va ser fatal. Ara com ara, a Nigèria, no tenen motius per a actuar-hi. Ja en mouen prou els fils des de darrere. De moment. Hi ha massa fronts oberts, amb el petroli i alguns recursos naturals més de fons.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015