Opinió

 

<50/88>

Marta Rojals

11.03.2009

‘Sus labores’

En una entrevista en ocasió del Dia de la Dona Treballadora, la ministra Carme Chacón, 'referente para las mujeres de su generación', va expressar que d'aquí a pocs anys l'exèrcit espanyol podria tenir la primera dona general. Quina gran notícia, quin gran pas endavant vers la igualtat d'oportunitats al mercat laboral! Jo encara no m'explico com va ser que la vam deixar escapar, la Chacón, perquè si una dona, embarassada, catalana, i vés a saber quines altres vergonyes més, ha estat capaç d'infiltrar la feminització en el granit testosterònic de 'las Fuerzas Armadas', em demano què no hauria pogut arribar a fer al nostre país per les congèneres que no tenim exèrcit propi a què enrolar-nos i viure l'aventura de la vida amb intensitat marcial.

Això de la fugida de talents no és nou. No és nou agafar els patracols i anar a buscar les oportunitats en terres més favorables al desenvolupament del propi potencial. Jo us entenc, senyora Chacón, perquè és clar, on vós vau néixer sempre falten recursos, digueu-ne calers, per a tirar-ho tot endavant, i és una murga haver d'anar picant portes, parar la mà, perdre's en laberints burocràtics, sobreviure al foc creuat de papers i contrapapers..., en definitiva, que no és país per a una dona resolutiva i diligent com vós, que aviat hi hauríeu acabat la paciència i malbaratat l'energia d'aquesta joventut vostra que tan hàbilment rendibilitzeu en ambients més propicis.

Jo us entenc, senyora Chacón, i per això, donada la sensibilitat que heu demostrat pels afers de gènere, potser us interessarà saber que, aquí on vau néixer, tenim un altre exèrcit de dones que espera amb candeletes el finançament del govern en què treballeu perquè puguem desplegar a l'ampla la llei de la dependència, llei que les hauria d'alliberar de la càrrega econòmica i psicològica d'haver d'atendre els parents necessitats les vint-i-quatre hores del dia, i pobra de tu que et queixis, que és la teua obligació. Imagineu-vos quin altre país no seria, si totes aquestes dones que treballen gratis a porta tancada i jornada completa tinguessin l'oportunitat d'ocupar-se remuneradament i d'evolucionar com a persones lliures. Potser n'hi hauria que s'apuntarien a 'las Fuerzas Armadas' i tot, ara que en comptes de la guerra diu que fan tasques humanitàries, perquè d'experiència en aquest camp no els en faltaria pas.

Doncs aquests dies que es parla d'una remodelació a l'executiu del vostre govern, he pensat en vós, senyora Chacón, i en aquesta possibilitat que us ofereixin un càrrec més pròxim a l'exercici de la intel·ligència (o si més no a la cadira de qui remena les cireres), perquè aleshores no dubto que pensareu en nosaltres. No descobrirem ara que, amb l'impuls de les dones lliures i emancipades, un país de remolc pot esdevenir un motor ben greixat i imparable. I Carme, si em permeteu la confiança, vós sabeu millor que ningú que en un país que roda fi, a la 'niña' de ZP mai no se li hauria acudit d'anar-se'n de casa.

Editorial