Opinió

 

<50/88>

Marta Leblanc

29.03.2007

La ferida del funambulista

Bèltram respirà lliure per primer cop a la vida, vuit dies després que el dictador Francisco Franco deixés de fer-ho. L'un era acabat de néixer a Bircilona, l'altre acabat de morir i. I Bèltram menjava i dormia i no sabia on era, i l'Espanya portava dol. D'aquells temps, Bèltram, en sap allò que n'expliquen: que es vessaven llàgrimes dolces, amargues i també de cocodril. No té cap record dels primeríssims anys d'adaptació a la pròpia autonomia. Té: la memòria, si no s'esborra, dels seus avantpassats. És la manca de consciència que fa bellugar Espanya? És que Espanya és un estat (així, sense majúscules) que no es belluga, ocupa espai.

Visca el coneixement!

A La Vanguardia del dia 13 d'aquest mes de març hi havia un article de l'ex-president Pujol. En transcric el començament, fent-hi talls i en català, i recomano de llegir-lo seguit, com si els buits no hi fossin. Hi diu: '[...] un article recent de primera plana del diari més important d'Alemanya, el Frankfurter Allgemeine Zeitung [...]. Ve a dir: com és possible que un país que ha estat capaç d'un desenvolupament econòmic extraordinari (parla de 'miracle econòmic') i que gaudeix d'una 'estabilitat sorprenent' ara `en to, estil i llenguatge´ hagi tornat a la confrontació més radical? A les 'dues Espanyes?', diu Pujol que diu el rotatiu alemany.

Deu ser que els nurembergs (senyor Frankfurter, senyor Pujol) només es fan als vençuts. I a Espanya, el setanta-cinc i el setanta-set dels anys mil nou-cents, els feixistes no van perdre. Ells piulaven mentre de 'l'espíritu nassional' hom volava cap al de la transició. Actes, tots dos, de fe.

Em dius que no m'estimes. És per això que no em deixes?

Alguns caps de setmana, ara aquí ara allà d'Espanya, s'alça bandera. Els organitzadors proclamen que són actes ben bonics i simulen que els emocionen. Venen (les banderes, he llegit que les regalen, que si la vols més grossa te la compres) que saben quins són els veritables problemes de la 'nación'. I de cada problema, diuen ells, en tenen la sortida. I què més? Doncs més és que els agrada de remenar les cireres i de repartir les influències. Són uns bons professionals, d'objectius clars i unipersonals. Zapatero lleva't i calça't. És hora de fer saber a Espanya què és. D'explicar-li la pròpia història. Els serials, els serials van per remeses. La vida: no s'atura. Cada dia uns se'n van i en vénen uns altres.

Avui ha nascut un funambulista! Li haurem d’estendre una bona corda, de cap a cap dels Països Catalans, i. I salut.

Editorial