Opinió
-
Pobres, les enquestes
Andreu Barnils
24.05.2015
-
El procés, tocat de mort
Pere Cardús
21.05.2015
-
Prendre partit
Bel Zaballa
20.05.2015
-
Pariràs amb dolor
Marta Rojals
19.05.2015
-
Els quarts seran els primers
Oriol Izquierdo
18.05.2015
-
La clau d'ERC a Barcelona
Andreu Barnils
17.05.2015
-
Nosaltres no som d'eixe món
Mercè Ibarz
16.05.2015
-
Els tres grans objectius del nou secretariat de l'ANC
Pere Cardús
14.05.2015
-
Cap on para això del territori?
Bel Zaballa
13.05.2015
-
Expliqueu als fills el conte sencer
Marta Rojals
12.05.2015
-
Notícies de Françàfrica
Joan-Lluís Lluís
11.05.2015
-
La decisiva lluita per Barcelona
Andreu Barnils
10.05.2015
-
L'exemple escocès per a Catalunya
Pere Cardús
07.05.2015
Oriol Izquierdo
09.02.2015
Dimensions planetàries
La veritat és que no puc dir que el conegués ni poc ni gaire. En trenta anys d'activitat professional com a editor i gestor cultural, només recordo haver-hi coincidit una vegada, potser dues. No tinc, per tant, elements de judici per a valorar fins a quin punt tot allò que se n'ha dit aquests dies és mesurat o exageradament ditiràmbic. Perquè n'hem sentit i n'hem llegit uns elogis impressionants, segons els quals José Manuel Lara Bosch era intel·ligent, culte i lector com cap altre conciutadà. I a fe que deu fer falta prou de tot plegat per a portar l'imperi empresarial familiar fins a les seves actuals dimensions planetàries!
L'elogi de l'empresari no era compatible amb l'observació exigent de la seva obra? Vist el que hem vist es diria que no, potser perquè de les necrològiques n'esperem inevitablement condescendència. O potser, només, és que se'ns va esmussant l'esperit crític. Perquè, què suposa Planeta per al nostre sistema cultural, editorial, mediàtic? Segur que molt de bo --la musculatura empresarial de què ha dotat el sector editorial a Catalunya és indiscutible-- i potser molt de no tant… No em veig amb cor de respondre la pregunta d'una manera taxativa. Només puc aportar algunes observacions parcials i segurament poc encertades.
Una. No sé quan vaig llegir l'últim llibre publicat en castellà per Planeta, però la memòria em diu que cada pàgina era una gimcana d'errates i defectes. No faré de l'anècdota categoria, però en el cas que no fos una trista excepció indicaria un sentit de les prioritats eloqüent. Hi ha estalvis que cremen les tovalles.
Dues. Més que una editorial, Planeta és de sempre un mosaic d'editorials. Podria semblar que l'objectiu de l'empresa no fos tant vendre llibres com comprar i vendre segells editorials. Això hauria pogut ser un exercici de proselitisme cultural si no fos que, vist des de peu de carrer, l'absorció n'ha comportat indefectiblement la indiferenciació. Com si allò que singularitza cada marca fos secundari davant l'exigència de subjectar-se a uns principis rectors comuns, centralitzats, de producció, rendiment i rendibilitat.
Tres. Això mateix ho hem vist més de prop quan Planeta ha començat a fagocitar el gruix de les empreses editorials catalanes. Si Empúries, Proa, Columna o 62 conserven en alguna mesura un caràcter propi, si és que ho han aconseguit i ho aconsegueixen, deu ser segur per tossuderia i lleialtat dels respectius peons editorials al catàleg propi, i remant a contracorrent… Algun dia algú haurà d'analitzar quines conseqüències ha tingut per a la cultura catalana i el nostre sistema literari que tots els premis 'professionalitzadors' per raó de la seva dotació hagin anat a raure durant una dècada mal comptada a unes úniques mans.
I quatre. Diria que això mateix va ser visible en el cas del diari 'Avui' els anys que va dependre dels executius de Planeta. No per cap mala voluntat cap al país; ans al contrari, fins i tot: hi ha una manera de fer, això és de gestionar i de construir empresa, que consisteix en l'aplicació d'objectius, procediments i 'powerpoints' de caràcter general. Per una mecànica sense ànima.
Tots recordem amb quina reiteració Lara anava afirmant els darrers temps que el dia que Catalunya fos independent Planeta hauria de desplaçar la seu a Espanya. I com revestia aquesta reacció emocional, prou amenaçadora, d'aparença de raonament. Ho deia i volia justificar-ho amb un argument que pretenia ser objectiu. I era, a tot estirar, simple ideologia.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015