Opinió

 

<5/88>

Vicent Partal

13.02.2009

Don Fransisco

El president de la Generalitat de baix diu que ja n'hi ha prou d'anomenar-lo Francesc, que ell s'anomena Fransisco (igual que el de la Generalitat de dalt es diu José i no Josep, per cert). Ho diu, amb cara d'enfadat, acorralat per les crítiques europees a l'(anti)urbanisme valencià, espantat per la cacera de corruptes que comença a ballar al seu voltant, collat per la nul·litat pràctica del seu govern i acaçat per les xifres d'aprovació de la seua gestió que no són les que voldria. I aleshores, de sobte, troba la solució màgica: Teretetè! Anticatalanisme i avant. I comença a dir barbaritats a les corts.

És simptomàtic i demostratiu de l'eficàcia de l'invent. Des que Zaplana i Joan Rigol van pactar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua el PP local ha fet menys escarafalls sobre la qüestió que no solia. No és que hagen descobert de sobte que saben què és veritat. Però no fan l'espectacle a que ens tenien acostumats. De tant en tant, alguna puntellada verbal i, això sí, tancar repetidors amb la vista posada en l'Eliseu. Però amb una violència de la paraula molt disminuïda respecte d'allò que era habitual.

Fins que ahir don Fransisco es va embalar a les corts i va proferir una tirada digna de la senyora Rebentaplenaris, un personatge de sarsuela que durant la transició va acabar essent un model icònic de la intransigència i de la violència blaveres. Don Fransisco ahir en va dir de l'alçada d'un campanar, però no és això que importa, sinó com ho va dir. Amb violència als ulls i al gest. Amenaçant. Agitant-se rabiós. L'anticatalanisme més pur i barroer, als antípodes d'aquell manifest d'Ares que ell mateix havia impulsat quan els temps eren uns altres i quan la por que tenia era pràcticament nul·la.

Caldrà veure on acaba això, doncs. Nazis i grupuscles d'extrema dreta no han parat aquests darrers mesos de provocar incidents greus en seus de partits com el Bloc o Esquerra, en casals d'Acció Cultural, en els locals de la Intersindical i en general en qualsevol racó de la geografia del centre del País Valencià que tinga una aparença valenciana normal. Vist allò que vam veure ahir, els de la camisa negra deuen somiar el president de la Generalitat convertit en el seu líder mentre ell, Don Fransisco, té malsons. Malsons concrets amb noms i cognoms pròxims que ho expliquen, lamentablement, tot. I si passa, passa.

Editorial