Opinió

 

<5/88>

Vicent Partal

10.12.2007

La Carrasqueta: fets, i no paraules (i una rectificació)

Fet: ahir al vespre funcionaris del govern valencià van entrar al repetidor de la Carrasqueta i van tancar les emissions de TV3. Fet: Barrionuevo i Zaplana havien provat, tots dos, de tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es va plantar. Fet: ara ha estat diferent. Fet: tot arrenca de Montilla (quan era ministre), que va demanar a ACPV que canviés a digital per poder fer un favor, de freqüència analògica, a La Sexta. El pacte implicava, segons ell, guanyar per sempre quatre cadenes digitals al País Valencià. Fet: Montilla ha oblidat allò que van prometre. Fet: després de més de vint anys, Alacant no pot veure TV3.

Fet: el president de la Generalitat de Catalunya encara és hora que diga res. Fet: el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya afirma que és a punt d'arribar a un acord perquè TV3 es puga veure legalment al País Valencià. Fet: durant més de vint anys TV3 s'hi ha vist il·legalment, però s'hi ha vist. Fet: ara ja no es pot veure a Alacant. Fet: l'acord que preveu el conseller inclou, com a màxim, que s'hi puga veure únicament TV3; en tot cas, condemna Canal33, 3/24 i K3. Fet: la Generalitat de Catalunya ha afirmat sempre que tancar un repetidor seria un gest hostil de la Generalitat Valenciana. Fet: ja l'han tancat.

Fet: assegurar la recepció de TV3 al País Valencià era ben senzill: n'hi havia prou que el ministre Clos recordara a la Generalitat Valenciana que aquella freqüència era del ministeri i que, per tant, la Generalitat Valenciana no tenia res a dir-hi. Fet: per això, precisament, el ministre Montilla l'havia cedida a ACPV, perquè era seua. I per això hi havia allí Puigcercós, que encara no era conseller: per a garantir que no hi hauria dificultats. Fet: hi ha hagut totes les dificultats.

Fet: tots s'han embolicat fins a l'extrem que el ministre Clos ha atorgat a la Generalitat Valenciana un repetidor perquè al País Valencià és puguen veure totes les televisions de les 'comunitats veïnes', sense fer constar cap mena de referència a l'arrel del problema: els valencians hem demostrat de sobres, durant tots aquests anys, que volem veure la televisió en català. Fet: la Generalitat Valenciana ja ha dit que té un acord per a poder veure la televisió de Múrcia (comunitat veïna, efectivament). Fet: no hi ha cap acord amb la Generalitat de Catalunya i, si n'hi ha cap, serà totalment de mínims: una sola cadena; les altres tres, condemnades.

Fet: El PSC i Esquerra Republicana van demanar un favor a Acció Cultural del País Valencià, oferint-li en canvi la seguretat que l'epopeia de l'emissió de TV3 al País Valencià finalment es resoldria amb èxit, perquè passaria a emetre en digital, amb freqüència del ministeri i passaria de dos canals a quatre. Fet: el resultat és que TV3 ja no es pot veure, de moment a Alacant...

Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan Franco encara vivia i jo era menor d'edat. Paraules: recorde pocs dies més tristos que el d'avui, quan em fa l'efecte que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què, president Montilla? I ara què, conseller Puigcercós? I ara què, conseller Tresserras?

(I ara la rectificació: en Puigcercós i en Climent han matisat aquesta vesprada la versió dels fets que jo havia sentit més d'una vegada. Puigcercós m'ha trucat per aclarir que hi havia anat no pas a pressionar Climent, sinó a fer de testimoni davant Montilla, a petició de Climent mateix, cosa que Climent també m'ha confirmat després. Sembla, doncs, que jo ho havia entès malament, cada vegada que m'ho havien explicat. O que no m'ho havien explicat bé. En tot cas, assumesc públicament la culpa, rectifique i demane disculpes. Sabent això, no hauria escrit les coses que he escrit del conseller Puigcercós, i que deixe tal com les he escrites perquè quede testimoni del meu error. Evidentment, mantinc totes les que dic del president Montilla.)

Editorial