Opinió
-
El segrest de la democràcia
Xavier Montanyà
23.06.2011
-
Creients
Marta Rojals
20.06.2011
-
Retorn al país de les ànimes
Xavier Montanyà
08.06.2011
-
Belluga el cul
Marta Rojals
06.06.2011
-
Llum, més llum
Xavier Montanyà
01.06.2011
-
#barçarevolution
Marta Rojals
30.05.2011
-
La revolta dels sense nom
Xavier Montanyà
24.05.2011
-
Cunyats
Marta Rojals
23.05.2011
-
Sobre els germans Badia
Xavier Montanyà
19.05.2011
-
El bon temps
Marta Rojals
16.05.2011
-
Joan Estelrich i els feixistes catalans
Xavier Montanyà
10.05.2011
-
‘Game over’
Marta Rojals
09.05.2011
-
El fantasma de Biafra sobrevola Nigèria?
Xavier Montanyà
05.05.2011
Marta Rojals
11.07.2011
L’amic dels seus amics
Aquesta és la història d’un home petit, amic dels seus amics, que es pensa que els camins del poder no són tan inexcrutables. Així, es fa polític del partit dels seus amics, que són els que manen més, i un dia que està distret l’enxampen manifestant que ‘estoy en política para forrarme’. Aleshores el cessen, i no pas perquè estigui en política per folrar-se, perquè si aquesta fos una raó per passar el cedàs, algunes llistes serien més lleugeres que un paper de fumar. El cessen perquè es filtra la gravació de tan alegre confessió, valgui el rodolí, i, al seu cercle d’amistats, està molt mal vista la transparència.
I en aquest cercle on la transparència blablablà, dissimulen l’home petit posant-lo de cap de recursos humans en una televisió amiga. Perquè Nostrossenyor estreny, però no ofega. I quan l’home menut recupera la flaire d’un despatx, i tot el seu món torna a estar en ordre, troba que encara se sent mancat, que li falta alguna cosa que encara no sabem, perquè ningú no ha engegat cap gravadora.
El cas és que la seua menudesa el fa buscar allò que no té, i remenant remenant, indaga dins la bragueta. I com que hi troba el gust, comença a arrambar-se a unes periodistes de la cadena que mai de la vida no se li haurien arrambat. Però resulta, oh, sorpresa, que les noies no s’hi avenen, perquè no acaben d’entendre això que ‘Ací mane jo’, i llavors es veu obligat a amenaçar-les amb deixar-les sense feina en qualsevol moment, amb destrossar-los la vida, a elles i a les seues famílies, i ‘si no vols, que sàpigues que tinc molt de poder’. Ah, vet aquí què era: el poder! I així, quan omple de mans el cos coaccionat de les noies, quan es treu el petit poder dels pantalons i el fa créixer davant d’elles, més minúscules se li tornen, i més immens se sent ell. Ell, que ha pogut emplenar un calaix amb calces de periodistes perquè té un amic alcalde que, només alçant un dit, pot fer la vida impossible als seus marits i destrossar famílies senceres. Ah, això sí que és poder.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015