Opinió

 

<49/88>

Mercè Ibarz

12.10.2006

Monoteisme

El pensament únic està revelant la fondària de l’estat de les coses: el monoteisme, el déu únic, la inquisició al capdavall impera. La religió domina les argumentacions del poder. No vull parlar de religió, deia fa poc l’historiador Eric J. Hobsbawm i, inevitablement, ho estava fent, per la via de la negació. Ací i allà la religió torna a aixecar les armes i, seguint la història, la gran presó, que tant ha contribuït a construir, ho fa en monòdia, salmòdia i monotema, o sigui, brandant el monoteisme. El pensament únic disfressat de plaga, naturalment divina.

Tornarem a veure cremar gent a la plaça de la vila? Ja ho veiem, ja està succeint, no gosem parlar-ne així perquè sembla poc modern el dir-ho?

L’índex de llibres prohibits es renova a l’imperi, on el senat acaba de donar d’altra banda, i en conseqüència, la benedicció al senyor per apartar les lleis civils de les lleis militars que controlen els presoners de guerra, que ara ho poden ser, ho són, per qualsevol sospita que a la policia militar li sembli.

Un analista agut em deia l’altre dia que les controvèrsies provocades pel papa catòlic Ratzinger han de ser també considerades com una qüestió de competència comercial: el cristianisme està sent desbordat per la dreta a l’imperi i Roma no pot en realitat estar-se’n.

Un bisbe, a qui l’entrevistador presentava com a moderat, deia l’altre dia per la tele que la Cope és una benedicció de déu.

No he estat fins ara anticlerical, ja ho va ser el pare per mi. He estat indiferent, potser perquè quan em vaig casar em van obligar a fer apostasia i, amb franquesa, ha estat ben higiènic, ho agrairé sempre. No vull parlar de religió. I tot hi obliga. Què fer, que deia aquell?

Editorial