Opinió

 

<49/88>

Martí Estruch Axmacher

09.06.2006

Correos forever

Vaig a recollir una carta certificada. L'oficina de correus és a Sarrià (Barcelona), però com si fos a Cubas de la Sagra, bonica vila del sud de Madrid. Tant els rètols oficials ('embalajes', 'cobro de recibos', 'salida') com els fets a mà ('zona de espera', 'prohibido el paso', 'quejas') són escrits en el mateix i únic idioma. L'únic cartell que hi ha en la llengua dels indígenes diu 'espai sense fum'. Suposo que és de la Generalitat i, com que va acompanyat d'un pictograma amb una cigarreta ratllada, deuen considerar que no cal col·locar-hi un diccionari al costat.

L'oficina és moderna, tot just fa uns quants mesos que és oberta. L'excusa que els cartells són de fa quaranta anys, per tant, no és vàlida. (Comentari al marge: hi ha oficines de correus que són aptes per a rodar-hi pel·lícules d'aquella època sense haver-hi de canviar res més que el calendari: un somni per als productors). Les dues persones que atenen el públic la tarda que jo hi vaig ho fan, amablement, en la mateixa llengua que els cartells. Deuen tenir el nivell C, però no l'exerceixen. (Segon comentari al marge: us hi heu fixat que, per molta gent que faci cua a les oficines de correus, els qui atenen el públic sempre són molts menys que no els qui feinegen tranquil·lament o xerren entre bastidors?). És, per tant, una oficina amb sense barreres arquitectòniques (que diria l'alcalde), però amb amb (es deu dir així en closí?) barreres lingüístiques.

Fins aquí, res especial. Hagin estat privatitzades o no, hi ha companyies que són i seran estatals, i que actuen en conseqüència: d'idioma, un, i d'atencions, les justes. No cal dir noms, perquè tots els tenim al cap: Iberia, Renfe, Correos, Telefónica, Trasmediterránea... Alguns potser fan esforços per a adaptar-se a la colònia on els ha tocat de prestar llurs serveis, però en general es nota que això del respecte a la plurinacionalitat i al multilingüisme ho deixen per als discursos del senyor Zapatero davant la Mònica Terribas, que allà sí que llueix i fins i tot pot ser que algú s'ho cregui.

Però aleshores ve la meva pregunta, aprofitant que som en campanya i que els partits polítics deuen estar interessats en el meu vot: aquest nou estatut epilady, un cop rasurat, ho té en compte això, que a l'oficina de correus del meu barri hi hagi algun cartell en l'idioma del país? Perquè encara no he vist cap anunci en què aparegui una oficina vella i atrotinada del 79 amb els cartells en espanyol i una oficina nova de trinca amb els cartells en català. I encara no he sentit cap ciutadà 'del carrer' d'aquests que es troben els del PSC dient que 'tenim que votar sí a l'estatut perquè aixins tindrem tants diners que hasta podrem traduir algun cartell'. Potser no me n'he assabentat i això ho deixem per a la reforma que farem d'aquí a vint-i-cinc anys...

Editorial