Opinió
-
Una història de la Ribera d’Ebre
Marta Rojals
26.09.2011
-
Moros sota sospita
Xavier Montanyà
22.09.2011
-
Ai, Jennifer
Marta Rojals
19.09.2011
-
L'Àfrica és el nostre futur?
Xavier Montanyà
15.09.2011
-
Sobre l'extrema dreta
Xavier Montanyà
28.07.2011
-
El problema de l’home (i de la dona)
Marta Rojals
24.07.2011
-
El nen perdut
Xavier Montanyà
22.07.2011
-
Transvestits
Marta Rojals
18.07.2011
-
Urraca, voltor de la transició
Xavier Montanyà
15.07.2011
-
L’amic dels seus amics
Marta Rojals
11.07.2011
-
Oferiu coca als rebels que fracassaren
Xavier Montanyà
08.07.2011
-
Em pot repetir la pregunta?
Marta Rojals
03.07.2011
-
No m’irradiïs
Marta Rojals
27.06.2011
Pere Cardús
26.03.2015
'El Pati dels Tarongers', una nova sèrie de TV3?
'Un príncep no ha de tenir cap altre objectiu ni pensament que la guerra, la seva organització i disciplina' (Maquiavel). 'El príncep sap que és molt millor ser temut que no estimat' (Maquiavel). 'La democràcia seria la pitjor forma de govern, si no fos perquè totes les altres són encara pitjors' (Churchill). 'Si mires d'amagar un fantasma, encara el fas més gran' (proverbi grenlandès). 'Tots els profetes armats han triomfat; tots els desarmats han perdut' (Maquiavel). 'La política és guerra sense efusió de sang. La guerra és política amb efusió de sang' (Mao Zedong). 'La confiança és bona, però el control és millor' (Lenin). 'La història és un malson de què miro de despertar-me' (James Joyce). 'No saps què t'ha colpejat fins que no és massa tard' (productor d'armes nord-americà). 'Un príncep sempre té una raó legítima per a incomplir les seves promeses' (Maquiavel).
Aquestes són les deu frases que obren els deu capítols de la primera temporada de 'Borgen', una sèrie danesa produïda per la cadena pública Danmarks Radio. No és 'House of Cards', tampoc no és 'The West Wing'. Ni 'Sí, ministre'. És una sèrie sobre el poder i la política d'un país de més de cinc milions i mig d'habitants. D'un estat independent europeu i modern. Ens explica el poder i les dificultats de l'exercici del poder. També les misèries del poder. I les virtuts i vocacions. Lluny de l'enlluernament que pot causar un despatx oval a Washington, per exemple. Qui tingui interès en la política, l'ha de veure. Qui no en tingui, que ho provi i potser se sorprendrà.
I jo em pregunto: per què no tenim una sèrie com aquesta a Catalunya? Què ho fa que TV3 hagi produït tota mena de ficcions i no s'hagi atrevit a fer una sèrie política? Per què s'atreveix a fer un 'Polònia' i no un 'Borgen' a la catalana? La política catalana dóna per a fer una sèrie ben bona. I aquests últims anys encara més. Per què no produeix 'El pati dels tarongers' o 'Els passos perduts'…? La nostra realitat té prou suc per a inspirar una ficció política de l'altura de 'Borgen'.
TV3 és una estructura d'estat. Agradi o no a una part dels qui hi treballen, que sovint semblen més còmodes en una comunitat autònoma de règim comú que no pas en un país amb entitat pròpia. Sí, ho dic per la manca d'autocentrament que traspuen moltes notícies i comentaris que s'hi fan. Ho dic per la cinta informativa que ahir anunciava que Rajoy, Merkel i Hollande visitaven la zona de l'accident d'avió i s'oblidava de la presència del president Mas en aquella comitiva. Quin sentit institucional i de país pot permetre un error com aquest?
També el Súper 3 és una estructura d'estat. Els qui tenim criatures de pocs anys sabem que és així. Tot plegat s'ha d'aprofitar com cal per contribuir a fer-nos grans. Com a poble i com a ciutadans. Potser sí que es pot pagar un dineral per emetre la fórmula 1. No ho acabo d'entendre. Puc comprendre alguna de les raons dels qui ho justifiquen (no pas totes). Però cal fer un esforç per aprofitar les eines de cohesió que tenim. I la televisió pública n'és una de les més importants. Una sèrie política feta amb el gust i el nivell de 'Borgen' seria un pas important per a l'estimulació de l'interès dels catalans per la política.
Per començar, si la proposta no es pot dur a terme en pocs mesos, es podrien comprar els drets d'emissió de la sèrie danesa. I anar creant l'interès per un món on es decideix cada dia el nostre futur col·lectiu. Catalunya es mereix un 'Borgen' que ens deixi entrar al Palau de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i a les negociacions als ministeris espanyols. Poseu-hi el nom que vulgueu: 'Pati dels tarongers', 'Passos perduts', 'La Casa dels Canonges'… Tant és. Però comencem a fer de país normal. Com Dinamarca. No tinguem por de fer-nos grans.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015