Opinió
-
Mascarell: la cultura és ell
Xavier Montanyà
09.11.2011
-
El Facebook que ens ha matriculat
Marta Rojals
07.11.2011
-
To de re per a mandolina i clarinet
Xavier Montanyà
04.11.2011
-
I jo més
Marta Rojals
31.10.2011
-
Els vells voltors aterren a Líbia
Xavier Montanyà
26.10.2011
-
Vendre la casa i anar a lloguer
Marta Rojals
24.10.2011
-
Shell colonitza Irlanda
Xavier Montanyà
20.10.2011
-
No disparin al mestre
Marta Rojals
17.10.2011
-
Ultratge, a la història, a la veritat i a l'ètica
Xavier Montanyà
11.10.2011
-
Els hòmens invisibles
Marta Rojals
09.10.2011
-
De rics, 'jòkers' i trampes
Xavier Montanyà
04.10.2011
-
‘Pa negre’, vi i postres
Marta Rojals
03.10.2011
-
L'ostra dins la perla
Xavier Montanyà
27.09.2011
Pere Cardús
23.10.2014
Prou batusses: la història ens convoca
Sembla que les aigües tornen a mare. Les crisis són inevitables en política. Els interessos de partit són molt forts i es fa molt difícil de mantenir-los en segon terme gaire temps seguit. Mentre la consulta era presentada com una sola peça, l'objectiu era comú per a tots. Tan bon punt el 9-N va passar a ser la primera part d'una autodeterminació en dos temps, la cosa va esclatar. Perquè la segona part del trencament amb l'estat espanyol eren unes eleccions. I això, ja ho sabem, fa que es desboquin totes les feres dels partits, que tan sols es deixen amansir quan no senten l'olor dels comicis. Els partits són maquinàries creades per al combat electoral. En el moment que el nou 9-N va passar al primer terme de les reunions entre els partits va ser completament impossible de frenar les passions i els interessos particulars adormits fins aleshores.
Com dèiem, sembla que la solució de la crisi s'encarrila i que la proximitat del 9 de novembre va fent efecte. Al cap i a la fi, els nostres polítics han de sentir el pes de la història igual que el sent el poble que surt al carrer i es mobilitza com no ho havia fet mai. Aquesta és una de les esperances més esteses entre el moviment independentista cívic: que el pes de la història reposi damunt les espatlles de Mas, Junqueras, Arrufat i tots els dirigents que marquen el pas de l'autodeterminació.
Falten tan sols divuit dies per a la consulta i caldrà no dedicar ni un minut més a les disputes partidistes. Tots els esforços han d'anar adreçats a aconseguir una participació formidable el 9-N. Si hi havia indecisos que podien ser seduïts pels missatges d'unitat i actitud positiva dels favorables a la independència, potser costarà més d'acabar-los de decantar. Però cal provar-ho fins al darrer minut. El 9-N ningú no s'ha de quedar a casa. El missatge ha de ser contundent. I ens ha de donar força per a avançar sense demora cap a la declaració d'independència.
Estic convençut que no es poden fer unes eleccions amb les mateixes candidatures que el 2012 —més Podem— i fer com si res. Però ara no cal discutir-ho més. Tothom, qui més qui menys, ha explicat les seves preferències. L'actitud de la CUP aquest dimarts va ser una lliçó de les bones. 'Aquest espectacle no se'l mereix ningú', va dir Arrufat abans d'abandonar les reunions dels uns contra els altres que ferien tanta gent. I va anunciar que engegaven la campanya pel 9-N sense esperar ni un segon més. La CUP és com la prova del cotó fluix del procés. Si alguna cosa no els pot retreure ningú és que actuïn amb interès electoral. Ho fan amb sentit de país. I això fa que les seves actuacions ens ajudin a interpretar les de tota la resta.
Ahir, Junqueras i Forcadell sembla que també van entendre que la gent que es va aplegar a la plaça de Catalunya diumenge no clamava per la urgència de les eleccions, sinó per assegurar la victòria en la batalla del 9-N i per recuperar la unitat d'acció dels partits. El debat sobre les eleccions resta aparcat fins després de la consulta. Tothom a fer campanya. Ara ens hem de concentrar a fer del 9 de novembre una jornada que quedi escrita als llibres d'història perquè un poble lliure i segur va demostrar al món que volia viure en pau i democràcia plena. La història ens convoca.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015