'O sea'

Per una vegada que estàvem disposades a fer un article seriós sobre macroeconomia mundial, arriba María de los Llanos de Luna i ens gira la teoria com un mitjó. Ja ho sabeu: és això que va explicar a un reporter de la tele del Conde amb qui (casualment) va topar al 'village' del trofeu tennístic del Conde: 'És important que hi hagi gent "pija" i rica, que són els qui gasten i consumeixen.' És clar que ella no es compta entre els rics i els 'pijos' perquè això --i bé prou que ho sap la gent que ho és-- sempre ho són els altres.

Ben al contrari: Llanos de Luna es defineix com una treballadora que viu del seu sou. No és pas sobrer que ho especifiqui, perquè a l'estat dels sis milions de desocupats cada vegada hi ha més tipus de treballadors: els de la 'classe treballadora' de tota la vida, que ja no treballen; els qui, tot i treballar, no cobren; els qui, tot i cobrar, no arriben a final de mes; i aquesta espècie que treballa i viu del sou, que aviat serà matèria d'estudi a les facultats d'arqueologia.

Ja és oficial, doncs: els qui no arribem a final de mes posem entrebancs a la reactivació econòmica. Com que ara ens ha agafat la dèria de no comprar cases, de no comprar cotxes, de portar la nevera a reparar, els nostres dominants no tenen cap més remei que apujar impostos per veure si així ens decidim a amollar la butxaca. I després ens escandalitzem que ens diguin a la cara que això de gastar i consumir ja ho fan uns altres. Arribem tard: ens havíem d'haver fet rics i 'pijos' abans.

Per això ens dol que ens recordin que és gràcies als rics que l'economia es manté a la superfície. Perquè ells sí que paguen les factures de totes les seves cases; ells sí que es fan omplir els dipòsits de tots els seus vehicles de terra, mar i aire; ells sí que mengen de carta als restaurants; perquè ells sí que han fet cas del govern espanyol que en temps de crisi tothom ha de fer un esforç. I als més generosos no els reca haver de repartir milions per tots els racons del món si és per donar vida a les companyies aèries, als taxistes i als bufets d'enginyeria fiscal.

Però els rics també haurien de reconèixer la seua part de culpa que els pobres hagin deixat de comprar. Quantes vegades no els hem sentir explicar, essent com són gent viatjada, que havien conegut tantes persones que no tenien res de res i eren tan felices? I com a prova mostraven fotografies de negrets fotogènics 'de la muerte' jugant amb pilotes de brossa i vestits amb parracs que ni tan sols eren de marca. Doncs ara que la fam i la misèria han arribat al nostre país, ja no ens cal viatjar per veure-ho: els pobres, podent-se comprar una cadireta mona i un joc de copes al Vinçon, es conformen reutilitzant un got del MacDonalds i seient a terra per demanar.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ja és oficial, doncs: els qui no arribem a final de mes posem entrebancs a la reactivació econòmica.