Hondures

A vegades és diumenge a la vesprada i encenem la pantalla i al menjador de casa fa tanta calor que confonem els termes i comencem a veure com a populistes governants que volen celebrar consultes populars i com a sensats els militars que, per impedir-ho, els segresten. És el que té jutjar el món des del nostre sofà. Una anàlisi de sobretaula en què la basca i la desídia permeten d'interpretar realitats de països llunyans com si foren comparables a la nostra, esquivant petits detalls com que en aquell lloc la pobresa extrema afecta el seixanta-set per cent de la població i l'augment desorbitat de l'enriquiment dels poderosos continua creixent en relació amb el de les bandes que inunden de violència els carrers i els cors del jovent. Però això no ens importa gaire o no hi volem pensar perquè fa massa calor i és diumenge a la vesprada i, a més, a la tevé diuen que aquell mandatari tenia contra seu els partits polítics tradicionals, els grans grups empresarials, l'exèrcit i l'església. I sembla que el president era un dels seus, però ara l'odien a mort perquè resulta que ha agarrat un atac de bogeria, o de realisme, i s'ha aliat amb els dimonis de banyes i cues roges i per això els de dalt han decidit de boicotar la consulta popular no vinculant que pretenia sondar l'opinió dels ciutadans sobre un possible referèndum per a canviar una constitució escrita en plena època Reagan, quan el país era base d'operacions de la guerra bruta nord-americana a l'Amèrica Central. I ja que, malgrat les amenaces, el president s'ha encabotat a tirar la consulta endavant, els del tribunal suprem i el parlament han rescatat un bulldog en forma de general graduat a l'Escuela de las Américas perquè encapçale un cop d'estat i nomenar així un president en menys de vint-i-quatre hores amb una carta de renúncia falsificada. I tot això, el locutor ho diu mentre la pantalla continua emetent les imatges dels soldats i els tancs i els helicòpters i els fusells i els del color de sempre celebrant l'arrogant victòria sobre els de l'altre color de sempre. Alguna cosa deu haver fet, pensem, i ens deixem endur per aquesta moral que protegeix les vergonyes. I la història es repeteix, però nosaltres ens alcem del sofà perquè ja hem dit que era diumenge i tocava descansar i busquem alguna cosa fresca per a beure mentre a l'altra punta del món, en una d'aquelles repúbliques dites bananeres, un altre president que creia poder fer reformes profundes a unes injustícies més profundes i que per aconseguir-ho havia gosat preguntar al poble la idoneïtat de realitzar-les, és encanonat, emmanillat i deportat. Però només era un populista, ens repetim mentre ens calcem unes xancletes i eixim al carrer a gaudir de la fresca en la nostra tranquil·la i segura llar occidental.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet