Opinió

 

<46/88>

Marta Leblanc

22.01.2009

Un conte sense fades i una proposta

Rotsen desplega la maleta a la taula de la cuina. Obre el calaix, de sota la taula, i en treu una navalla que s'embutxaca al camal dret. Després rumia. I després surt de la cuina i tria dos llibres —els agafa— i agafa paper, llapis i: la ploma; i torna a entrar a la cuina i ho col·loca tot dins la maleta. Llibres, paper, llapis, ploma —fa memòria— ulleres i tabac —agafa. I pa negre, formatge i quatre taronges. Col·loca tot això també a la maleta i la tanca. Després l'aferra amb una mà. I després surt per la porta de casa i diu Bon dia i s'allunya, les cames garrelles, el tronc doblegat, camp enllà, cap al turó. Quan hi és al cim (jo, darrere la finestra) estén els braços i balla. Fins que ja no el veig.

I la proposta: trobo que els discursos s'haurien d'extingir. Perquè són un plom i són tramposos. No fer-ne seria revolucionari?

Editorial