Opinió

 

<45/88>

Andreu Barnils

30.11.2014

Rajoy visita un hotel de cinc estrelles

Entro a l'hotel Grand Marina de Barcelona poc abans de les deu del matí per la porta de premsa. En aquest hotel per rics és on Rajoy parla per primera vegada després del 9-N en territori català. Parlem d' ahir dissabte. L'establiment, de cinc estrelles, ofereix l'habitació més barata a 132 euros la nit. L'habitació més cara, a 323 euros, és la Grand Marina Suite amb Vistas. Així, amb a. Fa 65 metres quadrats. Tot fent temps esperant Rajoy em trobo amb Josep Ramon Bosch i Juan Arza, de Societat Civil, al costat d'Alberto Fernández Díaz, el regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona. Vestits de gris marengo. Una mica més enllà Esperanza Aguirre. L'ex-presidenta madrilenya comenta amb una altra dona: 'Es veu que jo tinc la culpa de tot. Ara, de les targetes black!' i intueixo el moreno de sol etern del president valencià Alberto Fabra al seu darrere. Mentre, per la porta principal de l'hotel, entren les estrelles del PP: presidents autonòmics, ministres, alcaldes. Just a fora la cera, flaixos de càmeres i xofers de fosc. A molts dels dirigents del PP els brillen els rellotges quan entren. A elles, les cadenetes. Un plugim cau fora el carrer.


Per la porta lateral entren els convidats a l'espectacle. Són els militants i càrrecs locals del PP català. I aquest és tot un altre món. Recordo gotes de pluja a la muntura d'algunes ulleres. En faig un vídeo amb Roger Cassany.



Molts d'ells gent humil, alguns sembla que sense estudis, d'altres que sí, alguns regidors, d'altres que no, també en veig alguns, pocs, de benestants. Tots han vingut per escoltar al president d'Espanya des de molts racons del país. Lleida, Maresme, Barcelona. Els que em toquen dins la sala són una parella d'avis una mica antics. Ell, despentinat, es passeja amb un pin franquista a la solapa. L'únic que veig en tot el matí. Ella, amb una bandera constitucional espanyola que molesta als veïns de seient. Un dels moltíssims guardies de seguretat es mira l'escena. Una estructura d'ordre piramidal en un hotel de luxe. Els que entren per la porta lateral, vigileu-los. Això vam veure ahir. I la parella d'avis escoltant amatents i esperançats el discurs 'de la Alícia', també:


'Ens critiquen que només tenim solucions jurídiques. Doncs tenim solucions polítiques. Les tenim. La reforma de la constitució no és la solució. La solució és enfortir el pacte constitucional' Déu n'hi do el discurs que va fer ahir Sánchez Camacho. Sobretot per la part final. Cito textual: 'Des del Pp tenim les solucions. La primera, president, és que tu ets, a partir d'ara, l'interlocutor directe amb els set milions d'espanyols. En segon lloc: s'ha acabat la 'conllevancia', s'ha acabat el diàleg amb aquells que volen trencar Espanya. La unitat d'Espanya és innegociable. Per això et vull demanar més, president. En aquests moments crucials on vivim, més que mai, ets i has de ser el president de tots els catalans. Dels 4,5 milions que no van anar a votar. El president que supleixi la incapacitat, la incompetència del senyor Mas i del govern de Catalunya. En quart lloc s'ha d'enfortir l'estat a Catalunya. L'estat de les autonomies ha funcionat i ha estat el gran èxit, però l'han traïcionat els independentistes i els rupturistes. L'estat ha de tornar a Catalunya, i ha d'enfortir-se. Més presència del govern, però sobretot, més presència de la història d'èxit col·lectiva que és Espanya. Explicar-la millor, vendre-la millor, i fer-la molt més atractiva. President, acabo. No podem permetre la manipulació, mentida i tergiversació de les mentides de l'independentisme. Hem d'esforçar-nos més i millor en contrarestar (...) Els catalans que se senten espanyols, els que estan aquí, els que són gairebé cinc milions de catalans, se senten orfes i desemparats. Necessiten respostes, que expliquem millor el que fem, i empara davant la impunitat dels independentistes'.


Una senyora, al meu costat, molt amable, m'explicava que al poble del Penedès d'on és hi ha 1.600 habitants. 'I només cinc som del PP. Cada vegada em miren més estrany'.


La resposta de Rajoy a la imploració d'Alícia de visitar més Catalunya va ser dir-li que l'acompanyava en la soledat i després va comptar les vegades que ja ens havia visitat. Literal: 'Des de que sóc president del govern he estat, amb aquesta, setze vegades a Catalunya. Des que presideixo el PP, ja són 117 vegades. Avui hi ha la ministra de Foment. En el que portem de legislatura ella ha vingut 36 vegades. El ministre de turisme, 25. El d'economia, 23'. Un té la sensació que si mai arriba el dia Mariano Rajoy, als seus, els abandonarà sense gaire pena. Ni els coneix. Com sempre passa en estructures tan piramidals. I si es queixen gaire els recordarà les vegades que ja ha visitat Catalunya. Ahir, rodejat de cúpula, ni els va veure quan entraven, alguns diria que amarats de pluja, per la porta lateral de l'hotel de luxe que el 'presidente' va visitar.


Editorial