Opinió

 

<45/88>

Marta Rojals

11.07.2011

L’amic dels seus amics

Aquesta és la història d’un home petit, amic dels seus amics, que es pensa que els camins del poder no són tan inexcrutables. Així, es fa polític del partit dels seus amics, que són els que manen més, i un dia que està distret l’enxampen manifestant que ‘estoy en política para forrarme’. Aleshores el cessen, i no pas perquè estigui en política per folrar-se, perquè si aquesta fos una raó per passar el cedàs, algunes llistes serien més lleugeres que un paper de fumar. El cessen perquè es filtra la gravació de tan alegre confessió, valgui el rodolí, i, al seu cercle d’amistats, està molt mal vista la transparència.

I en aquest cercle on la transparència blablablà, dissimulen l’home petit posant-lo de cap de recursos humans en una televisió amiga. Perquè Nostrossenyor estreny, però no ofega. I quan l’home menut recupera la flaire d’un despatx, i tot el seu món torna a estar en ordre, troba que encara se sent mancat, que li falta alguna cosa que encara no sabem, perquè ningú no ha engegat cap gravadora.

El cas és que la seua menudesa el fa buscar allò que no té, i remenant remenant, indaga dins la bragueta. I com que hi troba el gust, comença a arrambar-se a unes periodistes de la cadena que mai de la vida no se li haurien arrambat. Però resulta, oh, sorpresa, que les noies no s’hi avenen, perquè no acaben d’entendre això que ‘Ací mane jo’, i llavors es veu obligat a amenaçar-les amb deixar-les sense feina en qualsevol moment, amb destrossar-los la vida, a elles i a les seues famílies, i ‘si no vols, que sàpigues que tinc molt de poder’. Ah, vet aquí què era: el poder! I així, quan omple de mans el cos coaccionat de les noies, quan es treu el petit poder dels pantalons i el fa créixer davant d’elles, més minúscules se li tornen, i més immens se sent ell. Ell, que ha pogut emplenar un calaix amb calces de periodistes perquè té un amic alcalde que, només alçant un dit, pot fer la vida impossible als seus marits i destrossar famílies senceres. Ah, això sí que és poder.

Editorial