Opinió

 

<45/88>

Marta Rojals

11.04.2011

Naveguem

Ja passa, això, a les votacions. Tu vas al col·legi, i a la mesa, t’hi trobes un veí, un saludat, un vist-pel-carrer, i penses, mira, ja els ha tocat. En mala hora reben una ‘notificación’ i som-hi a matinar en diumenge, vestir-se de vestir, afaitar-se de mala gana, i a treballar per l’estat tot un dia d’aquests que, als abstencionistes, els agrada tant de dir que l’han passat a la platja, que han fet una barbacoa en una rotonda o que s’han tocat els pebrots al sofà per demostrar la seua gran rebel·lia contra el sistema. Doncs al conegut que li toca complir amb la ‘festa de la democràcia’ (però la democràcia ‘con la garantía del estado’, eh?, és a dir, la de debò), per les molèsties li paguen 60 euros i el que li toqui de seguretat social ‘frente a las contingencias y situaciones que puedan derivarse de su participación en las elecciones’. I si no s’hi avé, ja se sap: multa o presó. I com que als convocants d’eleccions no els fa falta afegir ‘Sé on vius’, doncs bé, el teu conegut o qui sigui va a la mesa i fa el paper.

I tot això per què ho deies? Doncs perquè ahir et vas trobar la teua veïna integrant la mesa de davall de casa, i no la vas mirar amb els ulls de mirar vocals ensonyolits d’eleccions vinculants, ni ella no et va mirar amb cara de quant deu faltar per a les vuit. L’una i l’altra us vau mirar com dient: som al mateix vaixell, i naveguem. I navegant per uns altres carrers també vas trobar-te en unes altres meses algun saludat –ja he votat–, i un vist-pel-carrer –ja he votat–, i fins i tot un professor teu –sí, ja he votat–, tots amb el pitet groc de la marca 10A, ultrafosforescent sota un sol desmesurat. I tu els miraves i pensaves, som al vaixell, vosaltres remeu, nosaltres naveguem. I la manera de pensar això era pensar que tots havien matinat en diumenge, i que ho havien fet de grat, treballant en el seu dia de panxa al sol, de bicis amb la canalla, o de no fer res, que encara és més fàcil. I que ho feien voluntàriament, per 0 euros, com diuen les ofertes, sense que els haguessin calgut amenaces de multes i presons. Ai, i també sense la part corresponent de la seguretat social, que potser hauria fet falta segons on, perquè pel Twitter corria que un individu havia intimidat uns voluntaris 10A amb una navalla i el crit de ‘rojos separatistas’, quan saltava a la vista que anaven tots de groc.

Editorial