Opinió
-
Desapareguts: estat de la qüestió
Xavier Montanyà
24.02.2012
-
La poció màgica
Marta Rojals
20.02.2012
-
Unanimitat canina
Xavier Montanyà
17.02.2012
-
Tu també, Maria Teresa?
Marta Rojals
13.02.2012
-
Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic
Xavier Montanyà
09.02.2012
-
El millor per als nostres fills
Marta Rojals
06.02.2012
-
L’enigma de l’esquizofrènica transició
Xavier Montanyà
03.02.2012
-
La imaginació té poder
Marta Rojals
30.01.2012
-
Boko Haram i el laberint nigerià
Xavier Montanyà
27.01.2012
-
Qui estigui lliure de descàrregues
Marta Rojals
23.01.2012
-
Crítica de ‘Palace’, la sèrie
Marta Rojals
16.01.2012
-
Fraga, la mort
Xavier Montanyà
16.01.2012
-
Del cavall rebaixat...
Marta Rojals
09.01.2012
Marta Rojals
10.09.2009
Qui paga mana
Tot va començar quan un diari va publicar les imatges d'uns individus de natja pàl·lida arrambats impúdicament a unes noies fosquetes vestides amb roba de botó fluix. Tant els uns com les altres no feien pas pinta d'haver nascut a Palafolls, i tot això passava, ai las!, entre les gràvides columnes del mercat barceloní de la Boqueria, a la vista de les criatures i de la gent de bé. Trobo que per reobrir l'etern i intermitent debat sobre el comerç il·legal de la carn, no es podia haver triat un escenari més escaient.
Cada tant ja passa, això: posem-hi un detonant vistós, una mica de rebombori mediàtic, i ja tenim polítics i opinaires professionals corrent a pescar micròfons i a marcar posicions segons com bufi el vent de les pròximes eleccions municipals. L'única posició clara que veig en aquesta història és el d'un subjecte dret, amb el passaport en regla i la cartera plena, assistit de cintura en avall per una fràgil criatura, necessitada de totes les necessitats possibles, amb posat genuflex i/o reverencial. A partir d'aquí, la llista de metàfores és interminable i tampoc no cal que ens hi entretinguem.
Els partidaris de la legalització d'aquesta classe de transaccions amb l'argument que són equiparables a un servei de manicura s'haurien de fer mirar el nivell de sensibilitat a la sang. Malauradament, els proxenetes no són la Sra Rius, ni la situació de les noies de la Rambla és comparable a les alegres assalariades vocacionals que 'fan senyors' que les tracten de vostè i els regalen collarets i atencions per l'aniversari. Darrere les imatges que han desencadenat aquest enèsim debat hi ha un drama social de tres-centes mil dones l'any importades amb males arts i obligades a vendre's el cos amb amenaces esgarrifoses. Costa de creure que un client els pugui mirar els ulls sense endevinar si més enllà d'un cos no compra una voluntat a preu de saldo. També costa de creure que qui vulgui posar lliurement a la venda quelcom tan íntim com el propi cos, ho faci a un preu quantificable, però cadascú és cadascú i es té en l'estima que vol.
Hi ha qui es pensa que la realitat de l'explotació sexual i de les màfies de traficants de dones quedaria ofegada des del moment que els proxenetes es donessin d'alta a l'IAE i els clients de les seues treballadores poguessin deduir l'IVA dels serveis prestats, com qui desgrava un dinar de restaurant. Potser sí que hi ha gent amb estudis tan innocent com per a creure's que, si fem entrar aquest negoci en la roda legal, amb el consegüent pagament d'impostos, seguretats socials i tota la pesca, evitarem l'aflorament d'un mercat negre a preus rebentats. Potser el Sala i Martín ens podria fer quatre números de com influirien en el PIB els 18.000 milions d’euros anuals que genera la prostitució a l’estat, i quedaríem tots convençuts.
A l'hora de buscar-hi solució, no estaria malament de mirar com s'ho han fet els nostres veïns de nord enllà, sempre tan civilitzats: si considerem que es tracta d'una simple qüestió de drets laborals i que tant fa comprar un cos com unes sabatilles, legalitzem la prostitució com fan els neerlandesos; si creiem que aquesta activitat es basa en una forma implícita d'explotació, penalitzem el pagador i ajudem les prostitutes a compondre's un futur alternatiu, com fan els suecs, que consideren la compra de sexe una variant de la violència masclista. Sigui com sigui, no s'hi val a tornar a entrar en la dialèctica estèril dels successius debats precedents, en què qualificant les prostitutes de 'treballadores del sexe' i la seua feina de 'servei sexual remunerat' ja hem cregut que ho teníem tot fet. No esperem el pròxim impacte informatiu per arromangar-nos-hi, que, en aquest país, de perífrasis, circumloquis i eufemismes, ja en comencem a anar carregats.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015